L’IVAM lamenta la mort de Juan Genovés

• La retrospectiva més important sobre l’artista va ser la que va organitzar l’IVAM en 1992

• L’exposició ‘Temps Convulsos’ que exposa novament el museu a partir de dilluns que ve mostra dues obres del pintor valencià

València (15.05.20). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) es vist de dol per la mort de Juan Genovés. L’artista, que va morir la matinada del divendres 15 de maig en un hospital madrileny de mort natural, estava treballant en una nova exposició. Va ser una figura de primera línia de l’art espanyol des de la postguerra, un dels noms clau de l’escena artística internacional i un creador fonamental durant el franquisme.

La retrospectiva més important sobre Juan Genovés va ser la realitzada a l’IVAM en 1992, una mostra antològica que va reunir 80 obres de l’artista fetes des dels anys seixanta. Unes pintures que van ser un emblema polític contra la dictadura i que hui admeten altres lectures, però continuen reflectint la incomoditat i la por de la societat. Una societat reflectida en els seus quadres com una massa formada per persones que es veuen des de l’altura amb els seus trets desdibuixats.

La mostra ‘Temps convulsos. Històries i microhistòries en la col·lecció de l’IVAM’ que va inaugurar el museu per a commemorar el seu 30é aniversari incloïa dues obres de Juan Genovés dels seus fons: ‘Aproximació’ (1966) i ‘U, dos, set, set’ (1968). En total, la col·lecció de l’IVAM disposa de 12 obres de l’artista.

Pintor de multituds i caracteritzat pel seu realisme social, és universalment conegut per ‘L’abraçada’ (1976), que va nàixer per a ser reproduïda en un cartell per a Amnistia Internacional durant la Transició, i que més tard va servir com a base per a l’escultura que homenatja a Madrid els advocats assassinats en 1977 al carrer d’Atocha. Les seues obres, que van reivindicar sempre la llibertat i la democràcia, es van convertir en l’ideari que va vertebrar tant el seu pensament com el seu treball.

Durant la seua dilatada trajectòria, Juan Genovés ha sigut guardonat, entre altres premis, amb la menció d’honor de la Biennal de Venècia de 1966, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1984), el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002) i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, concedida pel Ministeri de Cultura en 2005.