L’IVAM explora el ‘quadern de viatge’ de Llorenç Barber en una exposició sonora i sense imatges de l’artista: “Vull que el meu arxiu dorma en esta casa”

L’Institut València d’Art Modern (IVAM) presenta ‘Llorenç Barber. Arxiu d’escoltes’, una exposició sonora i sense imatges que repassa la trajectòria de l’artista valencià, des dels anys setanta fins ara, a través del seu arxiu personal compost per més de 7.000 documents. La mostra també inclou un paisatge sonor, realitzat ex professo, que reunix una gran selecció d’obres de Llorenç i ocupa tot l’espai.

L’exposició, que s’inaugura el dijous 8 de febrer amb una performance de l’artista, ha sigut presentada este dimecres per la directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar; la directora de l’IVAM, Nuria Enguita; l’artista Llorenç Barber, i els comissaris de l’exposició, Lorenzo Sandoval i Montserrat Palacios.

Durant la presentació, l’artista ha anunciat la seua intenció de donar el seu arxiu personal a l’IVAM. “Tot el que he escrit i guardat vull que dorma en esta casa; encara continuem actius, però el meu desig en un futur és que este arxiu el conserve l’IVAM”, ha manifestat Llorenç Barber.

Per al creador, que ha qualificat esta exposició de quadern de viatge a través del seu arxiu, “hi ha poques persones a València que puguen explicar què és l’art sonor”. “L’art és el que se n’ix del pentagrama, de la vareta del director. Cal veure què diu el so, alliberar-lo, com una matèria física, que té diferents comportaments, té vida pròpia”, ha sentenciat.

La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, ha destacat que Barber “és un dels més importants creadors d’art sonor d’este país, un referent de l’experimentació sonora i una peça clau en la seua difusió, estudi i reinterpretació des de fa més de cinquanta anys”.

“Mirar amb les oïdes, oir amb els ulls”, este projecte proposa una experimentació sonora a través de l’arxiu de l’artista, segons Enguita, que ha explicat que s’ha buscat “situar l’escolta en el centre i desbordar el que és expositiu per a crear un espai d’experiència que permeta al visitant endinsar-se en l’univers de Llorenç Barber”.

Per a Lorenzo Sandoval és una mostra que “convida a la pràctica de l’escolta, per això està exempta d’imatges, una experiència diferent del que estem acostumats a veure en un museu”.

La directora general de Patrimoni Cultural, per la seua banda, ha assenyalat la “magnífica coincidència” que convisquen dos exposicions dedicades a Llorenç Barber a la ciutat. “Es crea un passeig de l’art a l’IVAM i el Centre del Carme”.

L’exposició s’articula en dos parts. La primera és un travelogue sònic, que funciona com a peça central, realitzada per Llorenç Barber, en col·laboració amb Montserrat Palacios i Pedro André i en diàleg amb el curador Lorenzo Sandoval. Es tracta d’una composició inèdita que envolta l’espectador i l’acompanya al llarg de tot el recorregut “no com un acompanyament musical, sinó com una peça en si mateixa”, ha matisat Monserrat Palacios.

La instal·lació reprén les idees d’escolta i plurifocalitat de Llorenç Barber, recreades ací pel sistema surround, i integra per primera vegada el contingut del seu patrimoni sonor, digitalitzat gràcies a la col·laboració del grup d’investigació Laboratori de Creacions Intermèdia del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València.

Palacios ha detallat que “la peça és un collage que inclou registres molt diversos, entre altres, el campanar portàtil; paisatges sonors de la naturalesa; les seues col·laboracions amb artistes flamencs, com ara Niño de Elche o Enrique Morente, i finalitza amb una de les seues últimes produccions, un ensamble instrumental per a l’Orquestra de Saragossa”.

La segona part de l’exposició és la presentació de l’arxiu documental que desplega la dilatada trajectòria de l’autor, organitzat amb Tono Vizcaíno. Compost per més d’un centenar de registres sonors i més de 7.000 documents, entre partitures, fullets, pòsters i publicacions, permet explorar el treball de Llorenç més enllà del seu perfil “performatiu” com a autor dels seus coneguts ‘Concerts de ciutat’. També mostra la seua faceta d’editor i programador dels festivals Ensems o Nits d’Aielo, entre altres, donant a conéixer “tant el seu treball com el seu pensament”, en paraules de Sandoval.

L’arxiu, consultable per al públic, recorre festivals i programes com ara el clàssic Ensems de València, l’Aula de Música de la Universitat de Madrid, el Festival Paralelo Madrid o Nits d’Aielo, al mateix temps que transita per les seues col·laboracions amb grups com Actum, el Taller de Música Mundana, Flatus Vocis Trio o Colectivo Elenfante, i mostra la seua dilatada i fructífera col·laboració amb Montserrat Palacios.

Per a la comissària Montserrat Palacios esta exposició mostra una vida dedicada a l’art sonor, des de la música. “Molts artistes sonors venen de la plàstica o l’escultura, però Llorenç Barber és músic i pensa com un músic. És per això que esta exposició constituïx un alliberament per a la música, perquè introduïx el pensament d’un músic que trastoca el llenguatge propi d’esta disciplina i el porta fora del conservatori”.

Per a Llorenç Barber, que explica que l’art sonor ha estat sempre al carrer, “esta exposició és un miracle, el de moltes persones que hem arribat fins ací, després de més de cinquanta anys”.