L’artista Ximo Berenguer no existeix: és Joan Fontcuberta

NdP Joan Fontcuberta Ximo Berenguer

València. Amb motiu de l’exposició ‘Fake. No és veritat, no és mentida’ que va exhibir l’IVAM des del 20 d’octubre de 2016 fins al 29 de gener de 2017, l’artista i fotògraf Joan Fontcuberta, en col·laboració amb el comissari de la mostra José Luis Marzo, van proposar organitzar un projecte ‘fake’: inventar i difondre la història del fotògraf valencià Ximo Berenguer. L’objectiu era comprovar si en l’era de la informació i les xarxes socials encara és possible crear una història falsa.

L’IVAM va acceptar el repte com a part del discurs crític de l’exposició i va coorganitzar amb la Facultat de Belles Arts de València i la Facultat d’Història de l’Art el seminari La metodologia del mentida entre els mesos de maig i juny de 2016. La primera fase d’aquest curs, impartit per Joan Fontcuberta, Premi Nacional de Fotografia el 1998 i Premi Nacional d’Assaig en 2011, va consistir en inundar la xarxa de referències sobre Ximo Berenguer, des d’entrades a la Viquipèdia, notícies falses i fins a articles acadèmics.

Ximo Berenguer es va presentar com un fotògraf valencià, mort prematurament, i conegut per una sèrie documental sobre el popular music hall barceloní El Molino, que va fotografiar sota la influència del seu amant, el coreògraf cubà Negrito Poly. El treball de falsejat va ser tan minuciós que Fontcuberta va aconseguir llibres de família de l’arxiu de Picanya, lloc de naixement de Ximo Berenguer, per fer-los passar per veritables. Així mateix, va comptar amb la complicitat d’una religiosa que, suposadament, era germana de Berenguer i custodiava els 15.000 negatius que se li atribuïen.

Per legitimar aquesta falsa història, Joan Fontcuberta també va aconseguir l’ajuda de Mira Bernabeu, codirector de la galeria Espai Visor de València, per organitzar una exposició dedicada a Ximo Berenguer amb materials “inèdits” que es van presentar a la ciutat en el marc de l’esdeveniment Obert València al setembre de 2016.

L’IVAM va adquirir 6 fotografies de Ximo Berenguer per a la seua col·lecció amb absolut coneixement que es tractava d’un projecte de Joan Fontcuberta. Els membres del Consell Assessor i del Consell Rector del museu van ratificar la proposta d’adquisició, després de ser informats que es tractava d’un projecte fake de l’artista català.

Seguint amb aquesta detallada ficció, la galeria Fernando Pradilla va col·laborar exposant les fotografies de Ximo Berenguer en el seu espai de Madrid, sota el comissariat de Mira Bernabeu. I l’editorial RM, especialitzada en fotollibres, va publicar ‘A chupar del bote’, un recopilatori del treball de Ximo Berenguer a El Molino. La publicació incloïa fotografies de Berenguer i textos de Manolo de la Mancha.

Va ser durant la presentació d’aquest llibre quan Joan Fontcuberta, assegut entre el públic, va revelar que la figura de Ximo Berenguer era un fake i que les fotografies mostrades en les exposicions eren seues. Així culminava la història de Ximo Berenguer/Fontcuberta, orquestrada amb una voluntat pedagògica: demostrar que encara és possible jugar amb els límits entre realitat i ficció, manipular la percepció i crear històries que caminen entre la veritat i el fake.