L’IVAM presenta l’exposició permanent de la seua col·lecció amb més de 500 obres que recorren més d’un segle d’art

• ‘La Col·lecció de l’IVAM fins a hui’ proposa un recorregut cronològic i quatre itineraris temàtics en torn del color, les ecologies, les identitats i els conflictes

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició permanent ‘La Col·lecció de l’IVAM fins a hui’ amb més de 500 obres fonamentals que configuren una lectura historiogràfica dels principals corrents artístics dels segles XX i XXI. “Un esdeveniment molt important”, segons ha declarat la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, durant la presentació.

L’IVAM porta més d’un any bolcat en el projecte que acaba de vore la llum, fruit d’un intens treball de tot l’equip curatorial. Un singular relat, comissariat per Blanca de la Torre, Marta Arroyo, Ramon Escrivà, Mª Jesús Folch, Yolanda Franco, Teresa Millet, Sandra Moros i Josep Salvador, que comença en les avantguardes de principis del segle XX i arriba fins a l’actualitat amb més 500 obres de 266 artistes.

“La col·lecció de l’IVAM torna a presentar-se de manera permanent després de més de vint anys. Això suposa retornar a la ciutadania la possibilitat de trobar-se amb un dels patrimonis artístics més importants de la Comunitat Valenciana”, ha assenyalat Marta Alonso en la presentació en la qual ha destacat la “singularitat i excel·lència” de la col·lecció de l’IVAM.

Al costat de grans pintures i escultures apareixen llibres, dibuixos, fotomuntatges, publicacions, obra gràfica o maquetes que permeten atendre allò que durant molt de temps “va ser considerat secundari”, segons Blanca de la Torre. El visitant troba obres emblemàtiques de Sonia Delaunay, una escultura mòbil d’Alexander Calder i les pintures d’Equipo Crónica convivint amb els paisatges matèrics de Jean Dubuffet, fotografies de Cindy Sherman o amb peces de l’avantguarda soviètica del museu.

La nova exposició, que ocupa 1.500 m² dividits en deu sales, mostra les obres posant al visitant en el centre de l’experiència museística gràcies a un recorregut més accessible i dinàmic. “Hi ha un itinerari principal de caràcter cronològic que s’entrellaça de manera simultània amb quatre recorreguts temàtics paral·lels que giren entorn del color, les ecologies, els feminismes i els conflictes”, ha explicat Blanca de la Torre.

“Busquem trencar amb la narració lineal tradicional per a propiciar relats múltiples, generar encreuaments crítics i obrir espais de diàleg entre la Història i les microhistòries”, va matisar de la Torre. Com a imatge d’esta presentació de la col·lecció l’IVAM ha recuperat el logotip dissenyat per Andreu Alfaro incorporant els colors associats als diferents itineraris de l’exposició.

En este treball també ha sigut clau el disseny museogràfic realitzat per l’estudi Smart & Green Design, experts en museografia sostenible i auditoria mediambiental, que han apostat per la tendència internacional de mostrar les zones invisibles dels museus, tal com va fer el Victoria&Albert de Londres o el Boijmans Van Beuningen de Rotterdam. Per això, la museografia triada incorpora “estructures creades a partir dels tradicionals bastidors on es guarden les obres en el magatzem, un sistema modular que podrà mutar i reutilitzar-se”, ha afegit la directora del museu.

Dels 266 artistes exposats el 35% són espanyols, entre els quals es troben molts dels Premis Nacionals d’Arts Visuals i de Fotografia i Premis Velázquez. “I estan representats 39 artistes valencians i valencianes, el que mostra que l’IVAM és un museu de vocació internacional i una casa per a la cultura valenciana”, va subratllar la secretària autonòmica.

Recorregut cronològic per la història de l’art

Una obra de Lothar Baumgarten, present també en l’exposició, banya la vidriera d’entrada a l’IVAM donant la benvinguda al visitant. En el vestíbul de la segona planta una vitrina recorre la història del naixement de la col·lecció de l’IVAM, un projecte que va començar a gestar-se en 1984 i es va inaugurar en 1989 amb dos seus: el Centre Julio González, com a edifici principal, i el Centre del Carmen, destinat a propostes més contemporànies i instal·lacions. “L’IVAM va ser el primer museu d’art modern i contemporani creat a Espanya en el marc de l’Estat de les autonomies”, va recordar Blanca de la Torre.

La primera sala de l’exposició s’endinsa en les avantguardes històriques sorgides entre 1905 i 1930 —futurisme, cubisme, dadaisme, surrealisme o constructivisme—, moviments que van revolucionar el llenguatge artístic mitjançant el collage, l’abstracció o el fotomuntatge. En este context, la figura de Julio González ocupa un lloc central per la seua renovació de l’escultura moderna i per la seua relació amb creadors com Pablo Picasso o Constantin Brancusi.

La segona sala reunix un dels fons d’art soviètic més importants d’Europa, amb una destacada col·lecció de cartells, dissenye gràfic i fotomuntatges. L’espai establix, a més, un diàleg amb les utopies de la Bauhaus i el moviment De Stijl, representat per artistes com Piet Mondrian o Theo van Doesburg, que van defendre la unió entre art, tecnologia i transformació social.

L’itinerari continua abordant la convulsa dècada de 1930 en la qual l’art es convertix en un instrument de compromís polític i propaganda, mentres París es consolida com a refugi d’artistes exiliats i escenari de debats entre abstracció, surrealisme i nous realismes.

A continuació, s’exploren les conseqüències de la Segona Guerra Mundial a través de l’Informalisme europeu i l’Expressionisme abstracte, corrents que van apostar per la gestualitat, la matèria i l’experimentació amb materials com a arena, serradures o pols de vidre.

La quinta sala se centra en l’Informalisme espanyol i l’Art Normatiu, dos tendències sorgides en el context de l’obertura internacional del franquisme. Ací també es mostra l’art geomètric i la importància que va exercir el Centro de Cálculo en figures com Soledad Sevilla i Yturralde. Inclou també un espai dedicat al fotògraf valencià Gabriel Cualladó i a autors com Henri Cartier-Bresson, Robert Frank, Miguel de Miguel o Joaquín Collado, que van renovar la fotografia documental i humanista.

La mostra avança amb el naixement de l’art pop, lligat a l’auge del consum de masses i a les transformacions socials de les dècades de 1950 i 1960.

Les sales sèptima i octava recorren les dècades de 1960 i 1970, marcades pel Maig del 68, el feminisme o el moviment Black Power. El recorregut mostra el pas del minimalisme a l’art conceptual, la performance i l’art corporal, així com la consolidació del vídeo i la fotografia com a mitjans artístics autònoms i el desenrotllament de l’apropiacionisme com a crítica als estereotips i a les relacions de poder.

L’exposició també se centra en les dècades de 1980 i 1990, quan la instal·lació es consolida com un dels llenguatges fonamentals de l’art contemporani i sorgixen noves reflexions entorn de la identitat, la memòria, el cos i la globalització.

Finalment, l’última sala reunix obres realitzades a partir de l’any 2000 i planteja qüestions essencials del nostre present: la crisi ecosocial, els conflictes contemporanis, les identitats, els feminismes i les noves formes de representació, obrint el recorregut cap als interrogants i desafiaments del futur.

L’exposició transcendix els límits de les sales expositives i s’expandix per diferents espais del museu, on el visitant trobarà obres de Natividad Navalón i Tom Otterness distribuïdes pels vestíbuls i tres escultures de Miquel Navarro situades a l’esplanada, prolongant l’experiència de la mostra més enllà de la visita convencional.

Quatre recorreguts temàtics

Juntament amb l’itinerari principal de caràcter cronològic, es proposen quatre recorreguts temàtics paral·lels que giren entorn del color, les ecologies, els feminismes i els conflictes.

El primer d’ells analitza el conflicte com una constant de la història contemporània i mostra com l’art ha servit per a denunciar la violència, construir memòria i qüestionar els relats oficials. Inclou obres que van des de l’exaltació bèl·lica del futurisme, representada per Guerrapittura (1915), de Carlo Carrà, fins a la crítica política dels fotomuntatges de John Heartfield o la propaganda de la Guerra Civil espanyola amb peces de Pere Català Pic i de Josep Renau.

L’eix ‘Ecologies’ reflexiona sobre la relació entre ésser humà i naturalesa i sobre les conseqüències de l’explotació del territori i la crisi ambiental a través d’obres de Gerhard Richter, Gilles Aillaud, Hamish Fulton o José Saborit. La consciència ecològica es fa visible també en les peces de Robert Rauschenberg i en el land art de Robert Smithson.

El recorregut sobre ‘Cromatismes’ explora el color com un element autònom capaç de generar emocions, estructures visuals i experiències perceptives. Comença amb obres de les avantguardes de María Blanchard i Hans Richter, i continua amb les investigacions cromàtiques de Robert i Sonia Delaunay, František Kupka o Bart van der Leck. També aborda l’ús matèric del color en l’Informalisme, amb obres de Manolo Millares i les investigacions òptiques i cinètiques d’Eusebio Sempere.

L’itinerari ‘Identitats’ recorre la col·lecció de l’IVAM des d’una perspectiva de gènere per a analitzar com diferents moviments, del surrealisme i el constructivisme a l’art pop i les pràctiques feministes i queer, han qüestionat les nocions d’identitat i representació. A través d’obres d’artistes com Claude Cahun, Grete Stern, Lee Krasner, Cindy Sherman, Sanja Iveković, Pepe Espaliú o Zanele Muholi, el recorregut aborda la construcció social del gènere, les relacions de poder i les identitats no normatives, entenent l’art com un espai de crítica i transformació.