En els últims anys les pantalles han adquirit una gran presència en les nostres vides quotidianes. Aquestes han crescut de grandària, s’incrusten en objectes de consum electrònic com rellotges i mòbils, mentre que en l’espai públic veiem com cobreixen façanes senceres com una membrana.
Una visita a l’enlluernadora col·lecció Amano de tèxtils precolombins a Lima em va fer conscients de la relació de la pantalla contemporània amb la tradició tèxtil. Ambdues generen imatges per mitjà de l’entrellaçat visual i, encara que distants en el temps, totes dues són superfícies utilitzades per a representar una cosmovisió del món. Com a artista que freqüentment treballa amb pantalles, comence a veure una relació directa del cablejat intern de les pantalles amb els fils i nucs d’una catifa o un tapís. Aquesta relació em permet veure la pantalla no com a una finestra neutra al món, sinó com a un artefacte cultural que té un riquíssim bagatge històric.
comparteix
