La violència inherent en el procés de creació centra el projecte de Guillermo Ros (Vinalesa, 1988): la violència que genera qualsevol procés de creació artística, una violència cultural que legitima, justifica i promou la idea d’autoexplotació com a necessitat personal per a l’artista, que viu molt sovint en la precarietat. En la instal·lació de la Galeria 6 de l’IVAM, Ros descriu a l’artista com un ser violentat, absorbit pel treball i que oblida la seua pròpia condició física i mental.
Un exercici de violència és un diàleg —una lluita— amb l’arquitectura pròpia d’una institució museística. Es tracta, en definitiva, d’un exercici d’analogies, imaginari, que sumen per a culminar en una producció de tints èpics. Ros pren el concepte de «lore», propi del llenguatge dels videojocs, que suposa el rerefons d’una història o d’un personatge, i el trasllada a l’àmbit artístic: el «lore» dels elements de l’exposició, de l’arquitectura del museu i el seu propi, presentant una mescla perfecta de referents que conformen el seu personal entramat conceptual.
L’exposició es pot visitar a l’IVAM fins al 6 de febrer de 2022.
comparteix
