The Independent Group

La intenció de l’IVAM de reflectir les variades cares del poliedre que conforma l’art pop a través de les seues exposicions i en la seua col·lecció, troba ací una de les més significatives i complexes, no exempta d’arestes afilades i superfícies esvaroses. L’Independent Group (IG) representa una fita de l’art popular britànic desenvolupat en tot just quatre anys (1952-1956) que va plantejar una revisió d’algunes premisses sorgides en les avantguardes històriques, però llançades sobre la incipient «cultura del consumidor», després de la reconstrucció posterior a la postguerra. Es pot traçar una línia temporal d’esdeveniments que s’inicia amb la conferència d’Eduardo Paolozzi Bunk (Ximpleries) en l’ICA l’abril de 1952, i que acabaria amb la mítica exposició This is Tomorrow en la Whitechappel Art Gallery en 1956, per a determinar «una vida» de l’IG, per més que algunes trobades entre els seus artistes, denominats al principi Young Group, van ocórrer abans i van acabar una mica després. I, d’altra banda, tenint en compte que no van exposar com a grup i les «discussions del qual es caracteritzaven pels arguments abans que pels acords».

L’IG estava a favor del futur i el futurisme; la ciència-ficció i les pel·lícules de sèrie B; l’urbà i les seues maneres de comunicació propis; la cibernètica i els automòbils americans; la informació i la publicitat nord-americana; el moviment modern i Forbiden Planet… Entre d’altres, es consideren part de l’IG, Terry y Richard Hamilton, Paolozzi, Lawrence Alloway, Mary y Reyner Banham, Magda y Frank Cordell, Nigel Henderson, Alison i Peter Smithson, John McHale o William Turnbull. Dues peces col·lectives de gran influència mostrades en This is Tomorrow són Patio and Pavilion (Pati i Pavelló), construït per Henderson, Paolozzi i els Smithson; i The Fun House, de Hamilton, McHale i l’arquitecte John Voelcker. Una reproducció d’aquesta peça pertany a la Col·lecció de l’IVAM.