Reiner Ruthenbeck

Reiner Ruthenbeck (Velbert, Alemanya, 1937 – Ratingen, Alemanya, 2016) va iniciar la seua carrera professional com a fotògraf i, entre 1963 i 1968, va estudiar Belles arts en l’Acadèmia de Düseldorf en la qual va ser alumne de Joseph Beuys. Superador dels plantejaments minimalistes, Ruthenbeck va desenvolupar un llenguatge artístic que posava en relleu la dualitat dels objectes per a establir un estat de fusió a partir de la divergència dels contrastos formals i simbòlics. Eixes formulacions van donar lloc a una obra estructurada amb formes geomètriques bàsiques i realitzades amb materials simples i objectes quotidians.

L’anàlisi de l’obra de Ruthenbeck revela una afinitat d’idees estètiques amb els constructivistes ja que el seu interés per l’abstracció es dirigix al retorn cap als principis elementals, cap a la “representació” de l’abstracció. Encara que a vegades s’ha classificat a Ruthenbech entre els artistes conceptuals, no obstant això es distancia d’estos pel seu interés per la matèria i la manera d’utilitzar-la.

L’exposició monográfica de l’artista alemany en l’IVAM, comissariada per Vicent Todolí, està dedicada a l’escultura de finals dels anys seixanta. Una mostra que analitza la polisèmia del depurat llenguatge plàstic de l’autor, amb un vocabulari que va contribuir a superar els paràmetres minimalistes. Amb motiu de la retrospectiva s’ha editat un catàleg amb imatges de la instal·lació que l’artista va preparar per a la sala d’escultures del museu (actual sala G1) i que inclou textos de José Lebrero Stals, Andreas Bee i Bernhard Holeczeck.