Els tres ibèrics valencians

L’exposició Els tres ibèrics valencians va reunir per primera vegada l’obra dels tres artistes valencians Enrique Climent (València, 1897 – Ciutat de Mèxic, 1980), Genaro Lahuerta (València, 1905 – València, 1985) i Pedro Sánchez, també conegut com a Pedro de València (València, 1902 – València, 1971). Encara que la trajectòria de Climent, Lahuerta i Sánchez són diferents, es van conéixer i es van formar junts en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Els tres pintors van exposar junts en la capital valenciana durant el període republicà i van ser seleccionats entre 1932 i 1936 en totes les exposicions organitzades per la Sociedad de Artistas Ibéricos.

L’interés de la mostra es basava en la investigació del desenvolupament de les arts visuals a València i l’estat espanyol al llarg del primer terç del segle vint. Un interés per comprendre l’aparició dels moviments artístics, literaris, musicals i arquitectònics que van propiciar les avantguardes del període entre la revolució russa i el final de la Primera Guerra Mundial. Un estadi de temps marcat per l’aparició de nous vocabularis avantguardistes que en el cas de Climent, Lahuerta i Sánchez es va mantindre lligat a temàtiques i estètiques de l’acadèmia com el paisatge i el retrat però amb una expressió que renovava la pintura i la tradició dels corrents “sorollistes”. A estos corrents es van enfrontar diversos pintors, alguna galeria d’art (Sala Blava) i l’escriptor Max Aub, buscant alternatives a l’esperit retrògrad que mantenien els sectors conservadors i rics de la societat valenciana.

La investigació oberta s’arreplegava en un catàleg editat amb motiu de l’exposició amb la reproducció de les obres exposades i amb textos de Jaime Brihuega, la historiadora de l’art Laetitia Branciard i Manuel García, curador de la mostra, així com un text de les col·laboracions gràfiques per a la revista Blanco i Negre (Madrid, 1929 – 1931) d’Enrique Climent, escrit per Jesús Saiz i Luca de Tena.