Julio Mitchel

La fotografia documental troba en Julio Mitchel (l’Havana, 1942) una continuïtat clàssica que s’adapta, amb senzillesa però amb duresa, al seu temps. Encara que nascut a Cuba, s’instal·la a Nova York poc abans de complir 18 anys i és ací on desenvolupa la seua professió i acaba d’educar la seua mirada. Els temes tractats són variats i mai evita el desassossec o la foscor, representada de manera explícita en les seues fotografies enfosquides, a mig camí entre una visió negativa de la realitat i una actitud pragmàtica del seu pas per la vida. L’acumulació de negre en les seues còpies és més un passatge que un mur, més una superfície aquosa encara que desconeguda que la impossibilitat de travessar-la.

Aquesta exposició de mitja carrera mostrava tres sèries representatives de l’autor: Tríptico (Tríptic), composta per 42 fotografies sobre la guerra, la malaltia i l’amor—en aquest cas prestades pel Musée de l’Elysée de Lausanne; Hombres trabajando (Homes treballant), que reflecteix activitats tan variades com xiquets boxadors, transvestits, músics, soldats o còmics; i el conjunt de 43 fotografies de la sèrie ¿Tú me amas? (Tu m’estimes?). En aquesta, que va donar títol al catàleg publicat amb motiu de l’exposició i que incloïa tota la sèrie, totes les escenes semblen preguntar-se aquella mateixa qüestió. Homes, dones i xiquets, en situacions diverses, semblen esperar alguna cosa existent fora de camp; com si qui haguera de completar la resposta fos qui l’observa, mediatitzada sempre per Mitchel, que sembla projectar en les persones mostrades tots els seus dubtes i anhels. Amb aquest exemple, l’IVAM demostra novament un interès inusitat per mostrar la fotografia documental del seu present, un temps en transició del blanc i negre al color i dels conflictes socials col·lectius als identitaris i personals.