Dins de la seua línia d’investigació i difusió de l’art pop, aquestes dues exposicions de Claes Oldenburg (Estocolm, 1929) van marcar en l’IVAM un posicionament conceptual clar i un nivell d’exigència alt ja des dels seus inicis. A Bottle of Notes and Some Voyages, realitzada al costat de Coosje van Bruggen, reflecteix el seu treball com a escultor d’obres en espais públics, on els objectes d’ús quotidià s’engeganteixen i repercuteixen en la seua ubiqüitat domèstica i en la manera d’emprar-los. Un raspall de dents, un endoll fos, una ampolla el missatge de la qual va retallat en el propi perímetre del seu recipient, una serra o una llanterna, un caragol o un misto usat… esdevenen monuments, ponts, escultures sense més ni més, que ens recorden la seua funcionalitat com a objectes a partir del seu canvi de rol com a peces d’art.
La mostra Dibuixos 1959-1989, arreplegava trenta anys de treball a través de 90 projectes dibuixats que, més tard i només alguns, van derivar en projectes d’escultures públiques. Totes dues mostres van arribar a l’IVAM com a part i parada important dins d’un itinerari compartit per altres centres d’art europeus, la qual cosa li va consolidar com a museu internacional. Per a Oldenburg, la seua obra té a veure amb les nimietats de la vida quotidiana i els accidents espontanis que, no obstant això, en convertir-se en objectes de grans proporcions, adquireixen presència d’immutabilitat.
