T. J. Demos en Pensament Amfibi

L’IVAM, des de Museu Amfibi, es qüestiona a si mateix com un organisme propi que es troba en intercanvi continu amb l’exterior. Es tracta d’un museu dins del museu, un impuls de l’IVAM cap a entendre la mateixa institució com un organisme en si mateix, que es concep com un museu amfibi mediador entre diferents territoris físics i simbòlics, generant nutrients i vida, memòries i sabers. Dins de Museu Amfibi se situa Pensament Amfibi, que acull els reptes del nostre segle vinculats principalment al nostre entorn i a les qüestions mediambientals, i els dona un espai de difusió en forma de pensament. Per això, este espai articula el museu com un lloc de reflexió, entreteixint trobades i xarrades de caràcter teòric desenvolupades per pensadors, científics, artistes i mediadors, sempre des d’un pensament situat en el context planetari actual. Pensament Amfibi se centra en una visió postantropocèntrica i ecosocial orientada a l’exercici d’imaginar nous futurs de reparació.

En esta ocasió, T. J. Demos aporta la seua àmplia experiència en el camp de l’ecologia i de les pràctiques artístiques contemporànies perquè puguem pensar des d’una perspectiva ecosocial. Demos planteja futurs possibles alternatius a la percepció actual i generalitzada de la fi del món, que ens aguaita des del començament de la crisi dels combustibles fòssils. Els seus plantejaments se centren en metodologies respectuoses amb els processos de creixement i regeneració, i amb una perspectiva de vida bona multiespècie. Pensar un futur respectuós i habitable és un exercici polític i radical d’esperança en l’esdevenidor, al qual podem accedir a través de l’art. Vos convidem a fer-ho amb Pensament Amfibi a l’IVAM.

T. J. Demos és professor i director del Departament d’Història de l’Art i Cultura Visual de la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz (UC Santa Cruz), on també va fundar i dirigeix el Center for Creative Ecologies. A més, és professor visitant distingit al VIAD Research Centre de la Universitat de Johannesburg (UJ). La seua investigació examina la relació entre les pràctiques artístiques contemporànies, l’ecologia i la transformació social, un camp al qual ha contribuït amb publicacions de referència com Radical Futurisms: Ecologies of Collapse, Chronopolitics, and Justice-to-Come (2023), Contra el antropoceno. Cultura visual y medioambiente hoy (2022) i Descolonizar la naturaleza. Arte contemporáneo y políticas de la ecología (2020). Entre 2019 i 2021 va dirigir Beyond the End of the World, un seminari d’investigació finançat per la Mellon Foundation que va reunir reflexions i debats al voltant de qüestions com quines formes de vida i d’organització social poden sorgir després de les crisis sistèmiques contemporànies i com imaginar futurs més justos des del present.