Activació de la peça ‘Persistència del llenguatge’ d’Alegria i Piñero

En el marc de l’exposició popular comissariada per Pedro G. Romero, es presenta l’activació de la peça titulada Persistència del llenguatge dels artistes Alegria i Piñero.

Alegria Castillo i José Antonio Sánchez Piñero treballen com a parella artística des de 2009. L’any 2014 van començar a investigar entorn de la creació d’escultures que expressen una parla artificial. D’esta cerca sorgix Enciclolalia: una sèrie d’escultures/artefactes que els situen en diferents perspectives des de les quals contemplar un mateix centre: la fenomenologia de la parla.

En 2019 es creua en les seues vides una experiència que marcarà un abans i un després en el seu projecte: la labor formativa els conduïx a la impartició d’un taller de creació artística de diversos mesos per a persones amb paràlisi cerebral en el Centre de Dia El Cabanyal Creu Roja, dins del programa ‘Lloc Comú’ del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

Este nou context els col·loca directament en el centre mateix de la parla, on la falta de veu va més enllà del metafòric i adquirix una literalitat aclaparadora. Ací els paradigmes de la comunicació queden en escac i la percepció s’experimenta des de pautes extraordinàries. Van comprendre llavors que este era el lloc ideal per a concebre una experiència de la parla des d’un grau zero i vivenciar la seua expressió més elemental i transcendental. D’esta col·laboració sorgix Persistència del llenguatge, una escultura inflable sonora, una espècie de gran matalàs ovalat que activen les persones amb paràlisi cerebral que participen en el projecte. El propi pes del cos sobre el matalàs precipita la fuita de l’aire per cinc eixides en forma de braços, rematats amb xiulets de canya i ressonadors que modulen fonemes concrets: “a”, “i”, “i”, “o”, “r”.

Els usuaris/as del Centre de Dia del Cabanyal tornaran a retrobar-se amb Persistència del llenguatge, en l’IVAM, en el marc de les activitats programades al voltant de l’exposició popular. Les persones que activen l’obra seran abraçades pel so i la vibració que genera en els seus cossos, propiciant un nou escenari obert a les derives que sorgisquen d’esta nova trobada d’elles amb l’obra, amb si mateixes i amb la seua pròpia veu.