El lloc dels passos perduts, Mónica Valenciano

En el marc de l’exposició popular comissariada per Pedro G. Romero, la ballarina i coreògrafa Mónica *Valenciano, Premi Nacional de Dansa 2012 en la modalitat de Creació, ens visita amb una performance sobre la memòria del temps: El lloc dels passos perduts.

Hi ha un lloc de la memòria on els passos anteriors ressonen en present,
un espai potencial on la presència succeïx com a lloc d’aparició,
alguna cosa acudix en eixa trama palpitant… entre els passos que el temps suspén,
el cos es mou portat per allò que porta, una polifonia de veus en la veu.

Allí on una crida es juga en nosaltres escoltem la llengua que crema,
la pregunta en ruïnes balla el seu extraviament…
emergències d’un temps que alhora ignorem.

I l’ocasió cantava: entre tot la set borda en la saliva…
a palades la melodia deixava caure tres notes i un cec en la veu…
fa mal lluny ací, l’altra cara del gest oferit.

Entre tot la set tremola en forat,
movent accents a plena llum escolta
on margulla l’esquelet…

A què sap ara el teu silenci?
Amb la boca oberta… la curiositat del cos salvatge i
el seu abeurador d’absències després de la llengua,
no arriba la pregunta a convertir-se en niu
el que bufa creua la intempèrie,
deixant veure la transparència més antiga
pasturaven els ulls d’aquella nit,
en tot just un instant va escopir el bosc.

Encara la imatge compta llavors… passos d’una multitud
en el fons de l’arrap.

De què parlen els morts…
el que no saps aconseguix primers passos,
en el sòl d’una altra veu,
dansa…

És temps de què?