El treball de l’escena. Andrea Soto Calderón

Històricament, les imatges han basat en la semblança una part fonamental del seu poder visual. Però una part considerable del treball de les imatges consistix a crear nous llaços, és més, moltes vegades arruïnen tota possibilitat de comparació. El que fa imatge no és un element o un índex que designa el tot reunit en ella. El que fa imatge és el moviment que vincula, la vibració en la qual emergix una cosa diferent que és el que s’està movent. Un procés mai és percebut íntegrament; ningú pot situar-se en el punt exacte on pot veure’l tot. El treball de l’escena consistix, precisament, a posar en relació el que aparentment no té relació o allò que necessita que la seua aparença siga produïda perquè tinga possibilitat d’existència.

El mètode de l’escena opera retallant i configurant un camp. L’escena no és només una referència específica i delimitada al teatre. Podem parlar d’escena en l’enquadrament d’una fotografia que introduïx una desproporció entre l’emmarque i els individus; en un film introduint un pla molt llarg; o també en el paisatge desfigurant un lloc com alguna cosa donada i movent-lo cap a allò que ha sigut produït històricament.

A través d’una selecció d’escenes formades en l’IVAM per Fer paisatge, reflexionarem entorn d’algunes pràctiques materials que tensionen les nostres percepcions a partir dels estrats, sediments i reverberacions, per a pensar formant imatges potencials.

Andrea Soto Calderón. Doctora en Filosofia, professora d’Estètica i Teoria de l’Art en la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat les seues investigacions en Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. A més de la seua activitat docent, realitza un projecte d’investigació artística en relació als funcionaments de les imatges en La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona. Les seues línies d’investigació se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la investigació artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política.

Ha escrit diversos articles acadèmics, capítols de llibres i textos per a catàlegs d’artistes. Entre les seues publicacions destaca el seu llibre Le travail des images al costat de Jacques Rancière (Els presses du réel, 2019), La performativitat de les imatges (Metalls Pesants, 2020) i Imaginació material (Metalls Pesants, 2022), Imatges que resistixen i La genealogia com a mètode crític, (La Virreina, 2023).