Joan Fontcuberta

En 1989 es van complir 150 anys del naixement oficial i públic de la fotografia. Amb motiu d’aquesta efemèride, es van realitzar nombroses exposicions en museus internacionals de prestigi i, en les més significatives, l’obra de Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) estava present. La seua principal investigació —l’anàlisi del medi fotogràfic i la seua vinculació amb la veritat— ha anat plantejant qüestions fonamentals sobre conceptes com evidència, realitat, representació i ubiqüitat. Les imatges han esdevingut universals i globalitzades; han compost atles de memòria i recreacions del que vindrà; impliquen no sols l’art, sinó a totes les matèries creatives, científiques, socials i polítiques. Fontcuberta va entendre aquest poder intrínsec de la fotografia des de ben aviat, segurament a causa dels seus estudis de Ciències de la Informació a la seua ciutat natal. Des d’aleshores i fins ara, contemplar les seues sèries fotogràfiques implica dubtar del que es veu, renunciar fins i tot al que ja se sap.

La mostra interpreta el títol del llibre de Joseph Conrad El cor de les tenebres i proposa una reflexió de la naturalesa de la fotografia prenent com a pretext la fotografia de Naturalesa. Aquest viatge d’anada i tornada sobre la condició del fotogràfic es realitza a través de sis sèries produïdes en els últims deu anys: des d‘Herbarium (1982) passant per Fauna (segurament la seua sèrie més coneguda, presentada en el MoMa de Nova York en 1988) fins a Doble cos, realitzada en 1992, patrocinada per la Col·lecció Ordóñez-Falcó de fotografia i que es mostra ací per primera vegada. Completen l’exposició les sèries Frottogrames, Safari i Palimpsestos.

Malgrat la gran importància de Fontcuberta com a artista visual, el seu pes específic en l’àmbit fotogràfic també inclou la investigació historiogràfica, la crítica, la gestió cultural, el comissariat d’exposicions, la docència o l’edició. Amb motiu d’aquesta mostra, s’ha editat una publicació que inclou les obres i les sèries exposades, així com textos de Josep V. Monzó, Glòria Picazo, Manel Clot, José Miguel Cortés, Julia Gillemon, Andy Grundberg i Vilem Flusser.