Recopilació, de la sèrie Paisatges, 1977
Oli i fang cuit sobre llenç
85 x 118 cm
Carmen CALVO (València, 1950)
Recopilació (Sèrie Paisatges) de 1977, enllaça amb la imatge de l’ordre de l’acumulació que associem al treball de Carmen Calvo des que va començar a destacar com a artista en la dècada dels setanta del segle passat. Pintora de conceptes, com sovint s’ha definit a si mateixa, Calvo va recórrer al començament de la seua trajectòria al fang com a matèria pictòrica per a enfrontar-se a la pintura tradicional, llavors la disciplina acadèmica per excel·lència, però oposant-se al seu torn a l’ús decoratiu del fang i va donar un gir a totes dues coses: va utilitzar el fang com si fora pintura, ennoblint-lo automàticament.
El descobriment de les col·leccions d’art egipci i mesopotàmic del Museu de Louvre de Paris, va influir en l’afany col·leccionista o de repetició que veiem en els seus treballs de finals dels anys setanta on, i seguint a Valeriano Bozal, xicotetes peces de fang cuit sobre suports de tela o de fusta, recreen la imatge d’un paisatge o ens introdueixen en un ritme de seqüències. Aquestes xicotetes peces que s’agrupen o disgreguen, componen una estructura bàsica i un principi que manté íntegrament en l’actualitat, encara que els canvis siguen substancials. La transformació fonamental afecta a la substitució de les xicotetes peces de fang per objectes concrets, fragments o restes de materials diversos que conformen l’imaginari del seu treball.
L’IVAM conserva vint-i-nou obres de Carmen Calvo en la col·lecció. Els cels estan cosits, de 2019, és l’última obra que ha entrat a formar part dels fons, i també l’origen de la seua recent intervenció en la façana.
