Julio González

Julio González (Barcelona, 1876 – París, 1942), està considerat un dels principals escultors del segle XX. Malgrat no ser molt extensa, la seua obra es mostra en museus d’art modern més rellevants. La col·lecció més important de Julio González és la de l’IVAM, que consta de 120 escultures, 20 pintures i 70 dibuixos. De la mateixa manera, destaquen les col·leccions del Musée National d’Art Moderne (París), del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid), i del Museum of Modern Art de Nova York. L’IVAM conserva també obra de Joan González (Barcelona, 1868-1908) –germà de Julio–, i de Roberta (París, 1909 – Monthyon, 1976), filla de Julio González. La selecció que es presenta en la Galeria 2 de l’IVAM es proposa com una mostra representativa de la totalitat de la carrera artística de Julio González, la vinculació de la qual amb l’IVAM és històrica i plena, no en va dóna nom a la seu del Museu.

Al llarg de l’exposició, organitzada a partir de tres eixos temàtics, es pot observar l’evolució de l’escultor, els seus primers inicis a Barcelona i posterior marxa a París. Des de la vinculació del seu treball escultòric amb l’orfebreria, derivada de la professió del seu pare i que tant ell com el seu germà Joan van heretar, fins a la seua participació en exposicions internacionals de gran rellevància, com en el Pavelló de la República Espanyola en la Fira Universal de París de 1937. Una evolució en la qual resulta determinant el seu trasllat a París i la relació amb els artistes de l’època, especialment amb Pablo Picasso. Els tres blocs temàtics i cronològics sobre els quals s’articula l’exposició dels fons de la Col·lecció són: De Barcelona a París (ca. 1900-1920), Plànols i volums, i Dibuixar en l’espai.