L’artista Melanie Smith explora a l’IVAM què queda d’una espècie quan en sobreviu la imatge

• ‘Només una cosa era estranya, continuar pensant com abans’ reuneix 40 obres al voltant de l’axolot mexicà i el caragol porpra per abordar l’extinció, la representació i la nostra relació amb altres formes de vida.

València (07.10.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) inaugura aquest dimecres l’exposició ‘Només una cosa era estranya, continuar pensant com abans’  un projecte de Melanie Smith (Regne Unit, 1965) que reuneix prop de 40 obres de les dues últimes produccions de l’artista mexicana-britànica, ‘Axolotl’ i ‘Tixinda’, totes dues de 2025.

L’exposició parteix de dues espècies en perill d’extinció, l’axolot mexicà i el caragol porpra, per plantejar «qüestions molt més àmplies sobre com mirem, com construïm imatges d’allò que considerem diferent i des de quina posició ens relacionem amb altres éssers», ha explicat Blanca de la Torre, directora de l’IVAM, durant la presentació.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha destacat que «des de la Generalitat considerem fonamental donar suport a una cultura que siga capaç d’obrir aquests espais de reflexió i, al mateix temps, de connectar el nostre territori amb el context internacional». Alonso ha afegit que «la mostra és una oportunitat per continuar consolidant la vocació internacional de l’IVAM i per demostrar que des de València podem participar activament en les converses que travessen la creació contemporània a escala global».

El visitant que accedeix a la sala es troba amb un arxipèlag central que divideix l’espai en dos projectes i una pantalla central que emet vídeos en bucle. El primer projecte s’aproxima a l’axolot, un amfibi endèmic de la Vall de Mèxic que actualment es troba en una situació crítica en el seu hàbitat natural. La seua imatge, tanmateix, s’ha convertit en un símbol omnipresent de Ciutat de Mèxic i apareix reproduïda en bitllets, aplicacions, productes comercials i campanyes institucionals.

«Sempre em va semblar una criatura d’una bellesa estranya que hui, curiosament, circula en l’imaginari infantil convertida en icona i mercaderia afectiva. La seua pell permeable, extraordinàriament sensible als pesticides i a la contaminació, funciona com un bioindicador», ha detallat Blanca de la Torre sobre l’axolot.

La comissària Helena Chávez Mac Gregor ha destacat que «l’axolot quasi desapareix dels seus hàbitats naturals, però pot viure en tancs d’aigua aïllat com a mascota, sense desaparèixer». Aquesta paradoxa «planteja preguntes»: si sobreviu un individu, s’esgota una espècie? Si no viu en el seu hàbitat, arriba el moment de l’extinció?

El segon nucli de l’exposició parteix del caragol porpra o tixinda, un mol·lusc que produeix una secreció que, en entrar en contacte amb la llum solar, canvia fins a adquirir un intens to porpra. Hui només habita a les costes d’Oaxaca, a Mèxic. «El color extret d’aquest animal era un símbol d’estatus i noblesa. Tant els fenicis com els romans van establir a les costes del Mediterrani espanyol centres de producció on abundaven aquests caragols, fet que va convertir aquella indústria en una de les primeres formes d’extractivisme marí conegudes», va relatar de la Torre.

L’artista Melanie Smith desenvolupa aquestes qüestions mitjançant pintures, dibuixos, escultures de colors i vídeos que construeixen un teixit en què conviuen història i ficció, memòria i especulació, passat, present i futur. Smith ha explicat que el títol de l’exposició «és una provocació» per convidar-nos a una altra manera de mirar, a «pensar en les nostres vides al voltant d’aquests animals en lloc de pensar des d’allò humà».

L’exposició evita així qualsevol lectura unívoca i proposa al visitant una experiència que requereix una mirada atenta. «El meu treball sempre està construït en capes o estrats. És una obra que crea tensions, el meu treball és molt circular, com en forma d’espiral», ha afirmat la creadora.

En un moment en què gran part dels discursos sobre la crisi ecològica estan dominats per imatges de catàstrofe, aquesta exposició «no nega la gravetat de la situació, però no s’hi instal·la», ha assenyalat Blanca de la Torre. «Ens proposa aturar-nos, observar i preguntar-nos quines altres formes de relació podem imaginar».

La directora de l’IVAM també ha recordat que l’exposició dialoga amb la idea del Museu Amfibi que articula el seu projecte museogràfic. «Un museu capaç de moure’s entre diferents contextos, d’habitar espais intermedis i de relacionar allò que tradicionalment hem entés com a separat», ha conclòs.

Melanie Smith

Melanie Smith va nàixer a Anglaterra el 1965 i viu i treballa entre Ciutat de Mèxic i Londres. Des dels anys noranta ha desenvolupat una part fonamental de la seua trajectòria en l’escena artística mexicana, establint un diàleg constant entre diferents contextos culturals. La seua obra, que es desplega a través de la pintura, el vídeo, l’escultura, la instal·lació i altres mitjans, ha abordat qüestions relacionades amb la industrialització, la urbanització, l’economia, l’abstracció, el colonialisme i, més recentment, la natura i l’entropia.

El seu treball ha sigut presentat en institucions com PS1 i MoMA de Nova York, Hammer Museum de Los Angeles, Tate Britain, Tate Liverpool i Tate Modern de Londres, Hamburger Bahnhof de Berlín, Museo Tamayo i MUAC de Ciutat de Mèxic, Museo Amparo de Puebla o The Modern de Fort Worth. El 2011 va representar Mèxic en la 54a Biennal de Venècia.