El projecte està format per dos exposicions, una individual i una col·lectiva, on la idea de l’ombra es projecta com un recurs conceptual per a reflexionar sobre la identitat, la memòria o la violència. L’elecció del blanc i negre podria considerar-se, a primera vista, un recurs fàcil o fins i tot una estratagema enganyosa en l’elaboració d’un discurs curatorial. No obstant això, esta decisió respon a una pulsió on la memòria es recaragola i es resisteix a encasellar-se com la metàfora perfecta dels imaginaris en blanc i negre.
La ruptura de les relacions binomials associades amb una visió dicotòmica del món és, en si mateixa, una forma de resistència davant dels estereotips socials, obrint la porta a la recerca de matisos que se situen en escales de grisos, distants de qualsevol marc reduccionista. La concepció dual de positiu i negatiu ha sigut part d’un conjunt de normes que ens han portat a creure que realitat i ficció són dominis oposats, en comptes de codis complementaris que enriqueixen les nostres percepcions del món.
En este context, la mitologia s’obri pas per a explorar estes dualitats a través de les representacions arquetípiques. Les narracions de déus i herois sovint inclouen confrontacions amb ombres —tant literals com metafòriques— que reflecteixen les lluites internes i externes a què ens enfrontem. Per exemple, en la mitologia grega, la figura d’Hades no només encarna la mort, sinó també la transformació i el renaixement. El viatge de l’heroi, un motiu comú en diverses mitologies, sol abastar un descens a la foscor seguit d’una resurrecció, un fet que subratlla la necessitat de confrontar les nostres ombres. Les baralles entre oposats presents en els mites fundacionals conviden a relectures que reconeixen que estes polaritats són, en realitat, part d’un espectre de grisos no categoritzat.
L’ús de les ombres com a eina narrativa permet explicar històries en què cada concepte o idea, mitjançant símbols o analogies, representa una realitat més complexa. Tant la concepció del blanc i negre com les ombres han modelat l’imaginari cultural a través del cinema, la fotografia i l’art.
Artistes: Berta Cáccamo, Paz Errázuriz, Thomas Ruff, Nicole Eisenman, Louise Bourgeois, Bernd & Hilla Becher, Hiroshi Sugimoto, Rula Halawani, Chema Madoz, Eulàlia Valldosera, Anthony Caro, Cristina García Rodero i Cindy Sherman, entre altres.
