entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte 87 violents que es van produir en diversos pobles del sud de França en els quals es van cremar totes les pertinences de diferents comunitats gitanes que vivien pels voltants. Mathieu Pernot ja havia tractat la marginació i l’exili que pateix històricament el poble gitano als seus propis països perquè, si sobre els afganesos encara es pot argumentar, per a ocultar el menyspreu, que procedeixen d’un país més o menys llunyà, els gitanos són part integrant de la societat europea, la qual hauria de sentir-se orgullosa de la riquesa que representa la seua multiplicitat de races, religions o hàbits de vida. És evident que hi ha molts tipus de fronteres (socials, econòmiques i culturals), de les quals les més fàcils de divisar són aquelles físicament ostentoses (murs, tanques…); no obstant això, hi ha altres barreres menys vistoses i variades en la seua plasmació, encara que totes aquestes tenen el mateix objectiu: la marginació i la criminalització d’aquells sectors que s’entén que poden significar una amenaça per a l’statu quo aconseguit. En aquest sentit, és interessant veure com dos artistes espanyols han treballat sobre aquests altres “murs” igualment agressius. Un d’ells és Sergio Belinchón (València, 1971), que en el seu vídeo Avalancha, 2008, ens mostra d’una manera irònica, no exempta d’humor negre, el que podria ser l’assalt a una tanca al cor d’Europa pels “mateixos” europeus, blancs i rossos. És curiós, ja que els individus físicament són ben diferents, però les actituds, les sensacions de por, les expressions de dolor, les carasses d’angoixa, són molt semblants a les que hem vist en altres “allaus”, com les que es van produir no fa molt de temps a les ciutats de Ceuta i Melilla. Per a molts espectadors, aquest vídeo pot ser com un dur malson, com una
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above