54pròleg pròleg entre el mite i l'espant En el moment en què vaig començar a pensar en aquest projecte no podia imaginar fins a quin punt anava a complicar-se la situació social i política en aquesta àrea geogràfica. La crisi migratòria ha anat a més, milers i milers de persones fugen espantades de la crueltat d’unes guerres interminables; la violència i els atemptats es multipliquen pertot arreu en molts diversos països contigus amb el Mediterrani; el fanatisme religiós s’estén àmpliament i deixa al seu pas una profunda estela d’odi, mort i desesperació; l’augment de la xenofòbia en els països europeus tendeix a crear bocs expiatoris i amenaça greument la convivència social en aquests; i, per si açò fora poc, en diferents països se succeeixen gravíssims atemptats criminals dirigits a sembrar el terror. Ara, a finals de 2015, estic impressionat perquè, fa tan sols uns mesos, no podia imaginar com l’espant aniria avançant de tal manera en els nostres entorns i en les nostres ments, fins al punt d’afectar greument la nostra vida quotidiana. Aquest projecte pretén tan sols ajudar-nos a la reflexió i el qüestionament dels llocs comuns, per mitjà dels instruments que ens ofereixen les obres d’art i la creació cultural. Em mou el desig de mostrar un conjunt de treballs de molts diferents artistes de diversos països d’una vora i d’una altra del mar Mediterrani qui amb les seues pintures, fotografies o vídeos tracten d’evitar les posicions maniquees, els plantejaments netament enfrontats i apostar per visions més matisades, més àmplies i comprensives d’una problemàtica que s’arrossega ja fa molts anys i que no té (com tota situació complexa) una fàcil solució. Estic convençut
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above