86entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte sensibleria, però que mostra el dolor sord de la incomprensió, l’absència i la privació en una quotidianitat degradada fins a límits insospitats. Ho podem comprovar en la seua sèrie de fotografies Les migrants, 2009, en la qual veiem una sèrie de siluetes, de formes de diverses grandàries, que resulten ser cossos de migrants afganesos embolicats amb teles pel terra de la plaça de Villemin de París. No se’ls veu cap part del cos, estan tan tapats, tan aïllats del món exterior, que en un primer moment no sabem si són persones mortes embolicades en mortalles o subjectes que dormen enrotllats en diverses teles. El seu aïllament del món que els envolta incideix en aquesta presència evident que li agradaria passar desapercebuda, desaparéixer, per a evitar tant l’assetjament policial com les mirades inquisitives dels habitants de la zona. Són presències fantasmals, objectes, siluetes (rarament persones) que apareixen ben entrada la nit i desapareixen de bon matí, i que ningú desitja veure ni conéixer. L’estranyament és total i la invisibilitat (que Pernot tracta de revertir), absoluta. Alguna cosa semblant ocorre amb una altra de les seues sèries més actual, Le feu, 2013. En nou imatges es mostra els membres d’una família gitana (alguns dels quals ja havien sigut fotografiats en una altra ocasió per l’artista) de nit al voltant d’un foc. Els seus rostres, il·luminats pel reflex de les flames, són seriosos, preocupats, inclús, un tant distants o absents. No sabem en què pensen, on situen la ment ni en quins mons es mouen. Potser, les altres tres fotografies de la mateixa sèrie que mostren una caravana (que els pertanyia) mentre és destruïda per les flames d’un altre foc major ens en donen alguna pista. Especialment, si recordem els actes
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above