70entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte centrals d’una plàcida existència en què es constata l’absència de qualsevol tipus de conflicte social, polític o econòmic. En aquesta ràpida ullada a un conjunt de pintures i fotografies que han ajudat a consolidar una molt marcada manera de veure i entendre l’existència a l’àrea geogràfica del Mediterrani en l’últim segle, no podia deixar de mencionar l’exemple d’un dels grans artistes espanyols profundament arrelat als elements constitutius que s’entén que són propis d’aquesta zona. Em referisc a Pablo Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins, 1973), de qui, més enllà dels seus coneguts paisatges i personatges, ací en l’exposició es mostren dos obres que ens parlen d’aspectes tan significatius com ara l’amistat, l’afecte i la camaraderia entre homes (Les lutteurs, 1921), per a entendre la idiosincràsia d’aquesta vida “mediterrània” tan envejada i desitjada. No obstant això, davant d’aquestes visions amables i escassament crítiques amb els esdeveniments que conformen l’existència diària del Mediterrani, en els últims anys l’artista Rogelio López Cuenca (1959) ha desenvolupat un intens treball de qüestionament de la representació ideològica dels conflictes socials i polítics que significa el Mediterrani com a zona de trobada i diferència. Una obra que incideix en moltes d’aquelles qüestions “oblidades” o marginades sobre el que significa la relació, o la vida en comú, amb altres cultures i altres gents diferents de nosaltres. R. L. C. qüestiona en la seua obra la representació de l’altre (en aquest cas concret, de l’àrab) per a pensar les formes en què cada moment i circumstàncies permet citar, percebre o entendre la visibilitat i enunciació. Un dels objectius centrals del seu treball és tractar de
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above