entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte 69 sensacions poètiques. En les dècades dels cinquanta i seixanta hi hagué dos artistes més que van saber captar molt bé aquesta idea melancòlica i poètica d’una societat estretament arrelada al mar per mitjà d’unes fotografies en blanc i negre que hui romanen com a autèntics testimonis socials d’unes formes de vida i de treball molt pròpies. Tant Gabriel Cualladó (1925-2003) com José Miguel de Miguel (1916-1988) són testimonis privilegiats d’una societat que començava a canviar radicalment. Les imatges que Cualladó fa a la platja de la Malva-rosa a final de la dècada dels cinquanta són bellíssimes representacions dels vestigis (Sillas en la playa Cadires a la platja, 1956, o Heladero Gelater, 1957) d’una època ja liquidada però no per això menys mitificada. Al mateix temps, Miguel de Miguel plasma molt diferents escenes de ports de Cartagena, València o Eivissa en les quals les xarxes, ormeigs o barcasses (Joven pescador Jove pescador, 1964) es converteixen en objectes de sòlides cadències poètiques. En l’exposició es mostren, així mateix, altres obres de diferents artistes (com ara Bernard Plossu, Javier Campano, Diana Blok, Carlos Cánovas o Manuel Sonseca, entre altres), que incideixen en una visió un tant melancòlica i prou mitificada del que suposa viure a la vora del Mediterrani. Són representacions en què la presència de diferents vaixells entrant o eixint d’un port en un capvespre límpid i majestuós, la recreació d’uns ormeigs de pesca col·locats sobre una paret com si foren estranyes escultures o la plasmació de línies de l’horitzó en què el blau del mar es mescla i es confon amb el cel no fa més que reforçar la creença que hi ha una zona geogràfica ideal, en la qual la bellesa i la poesia són els protagonistes
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above