entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte 71 desestabilitzar les representacions normatives i qüestionar qualsevol “veritat” basada en la creença d’opinions o fets de caràcter universal i unitari que menyspree les circumstàncies històriques i socials que les han fetes possible. Per exemple, en la instal·lació Bazar (Basar) o La Alhambra sobrevivió (L’Alhambra va sobreviure) (1995-2001), López Cuenca treballa amb els objectes i les paraules (records, menuderies, camisetes...) referits a l’Alhambra i construïts per les idees hegemòniques. Tot això a fi de desestabilitzar el significant atorgat i suggerir moltes altres possibilitats ben distintes intentant desmuntar qualsevol idea de normalització de les representacions. Igualment, els dos vídeos que es mostren en l’exposició del projecte El Paraíso es de los Extraños (El Paradís dels Estranys) (2000), tal com explica el mateix artista, “busquen ser llegits com un assaig visual entorn de la distribució del visible –què es veu, què es mostra, què s’exhibeix… o el que és el mateix, qui parla, qui té la paraula… qui mira i què és mirat: de quina manera la mirada dibuixa els cossos, el seu lloc en el món”. En Haram, es tracta d’un recorregut no lineal per la representació de la dona als països àrabs. La dona és vista com a objecte de desig i de temor, significa la imatge del tabú, d’un ésser estrany i desconegut que no pot ocultar més que alguna cosa sospitosa o maleïda. L’altre vídeo, Voyage en Orient, se centra en una lectura crítica i irònica dels molts estereotips (costums i paisatges) que han alimentat les visions més esbiaixades dels països del nord d’Àfrica. En les tres representacions iconogràfiques, López Cuenca ens mostra, desconstruïts, els aspectes més tòpics d’una visió costumista i mitificada (que encara continua vigent) perquè
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above