creue… per tant existisc 139 “Manual per a superar el test d’integració en la societat espanyola”, el “test” i un “exercici de pronunciació”. Aquesta documentació, tot i que asèptica, no deixa de ser una crítica als mecanismes de control estatal i de segregació migratòria. Contra aquesta ciutadania castradora de drets també es rebel·la l’artista Núria Güell, el treball de la qual analitza la pràctica de les institucions que ens governen i explora els límits de la legalitat vigent. En Apàtrida per voluntat pròpia. Sobre la presó del possible (2015), Güell presenta una instal·lació on s’exposa la sol·licitud de renúncia a la nacionalitat i una altra documentació diversa. L’artista afirma que “des del moment que naixem, sempre que no es produïsca alguna situació atípica, pertanyem a una pàtria: ens donen una nacionalitat i romanem confiscats per un Estat …. Un apàtrida, al contrari, és una persona a qui cap Estat no reconeix com a nacional ni considera destinatària de l’aplicació de la seua legislació”3. Güell no va aconseguir el seu propòsit ja que l’estatnació anomenat Espanya li va negar la seua sol·licitud, no obstant això aquest projecte obri la possibilitat que siga el subjecte qui no reconega l’estat com a sobirà legítim. Tots els vídeos que analitzaré en aquest text tenen característiques afins a aquest concepte de colonialisme intern, especialment en el cas dels immigrants, “aqueixos” ciutadans sense drets que ha forjat la colonialitat. La realitat migrant és ingent i la seua representació en l’art comença ja a ser una pràctica habitual, en l’última dècada treballs artístics relacionats amb els contextos de Llatinoamèrica, Europa de l’Est o Àsia són ja corrents en l’escena visual espanyola. No obstant això, atés que el marc geopolític d’aquesta exposició és la Mediterrània, vull concentrar
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above