creue… per tant existisc 137 va rebre al port d’Oran (Algèria). El contingut del text contrastava amb les imatges del vídeo, que mostraven l’arrest d’immigrants a les costes andaluses. Finalment, el projecte es va completar amb un taller d’art contemporani, realitzat a les localitats d’Adra i El Ejido, que tractava el tema de la “marina” com a gènere pictòric, en clara al·lusió al “mar de plàstic” que domina el paisatge de la zona (aquest és també el títol d’una actual sèrie televisiva de ficció que narra una trama policíaca amb una suposada denúncia racista i que té com a escenari una localitat “imaginada” amb sistema d’explotació agrícola en hivernacle) 1. La qüestió de la migració, i la seua representació, és central en el discurs de López Cuenca qui ja havia tractat el tema en dos adhesius realitzats per a l’exposició Manifesta 1, que va tindre lloc a Rotterdam en 1996. Un dels adhesius, denominat Euroflag, mostrava la bandera europea amb les dotze (hui obsoletes) estrelles impresa sobre una fotografia de premsa, virada al blau, d’un grup de refugiats albanesos que tractaven d’arribar de Iugoslàvia a Itàlia; l’altre adhesiu, titulat L´âme du voyage, era una versió lliure del lema de la marca Louis Vuitton, fabricants d’equipatges de luxe, en què es mostrava un grup d’emigrants amuntegats en una pastera. L’eufemisme dels títols queda així qüestionat en confrontar-se a les imatges de violència, repressió i mort. La migració és novament tractada en la seua obra Voyage en Orient (2000), un vídeo que forma part del projecte El Paraíso es de los extraños, en què l’artista fa una lectura crítica i irònica sobre els tòpics associats a l’exotisme orientalista, i també en un altre vídeo posterior titulat Canto VI (2005), que s’inspira en un text d’Héctor Sagal i Julián Etienne que assenyala com “al nostre segle l’hospitalitat ha sigut desplaçada per
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above