els mediterranis: mirades enfrontades 129 no-subjectes) a propietat. És a dir, allò que s’instrumentalitza per mitjà d’aquest Dret d’excepció que és el Dret migratori (més que Dret d’estrangeria) que, com adverteix Lochak, opta per “l’estat de lloc”, en lloc de l’estat de dret i converteix en permanent la situació excepcional, provisional, extraordinària que és un “estat d’excepció”. En efecte, a aquests infrasubjectes se’ls nega inclús la seua condició mateixa d’immigrants, el dret a ser immigrant, concretat en el dret de lliure circulació (un dret complex, com postulava l’enyorat professor Chueca), que connecta directament amb el principi d’autonomia i amb el seu corol·lari d’elecció del propi pla de vida, de moure’s d’acord amb aquest. La construcció de la figura jurídica de l’immigrant com a infrasubjecte o no-subjecte té a veure, òbviament, també amb la seua utilització com a problemaobstacle a l’efecte de consum partidista intern. L’immigrant com a boc expiatori, com a agressor extern contra el qual s’han de protegir els ciutadans. D’aquesta manera, el sistema es relegitima, per més que ho faça segons el més antic dels models de legitimació, que, com hem vist, en aquest primus in orbe deos facit timor, és la por. I per això crec que es pot dir que aquestes polítiques migratòries i d’asil són polítiques de guerra, que tracten de ficar-nos por, que tinguem por, que cedim la llibertat i els drets, començant per la llibertat de crítica, per a aconseguir la protecció que suposadament se’ns ofereix. Em sembla difícil negar que aquest model de <política de les fronteres> viola la lògica pròpia de l’estat de dret, els seus principis i valors, les seues regles: la primacia dels drets, els béns jurídics i interessos que s’estableixen com a prioritaris perquè
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above