128els mediterranis: mirades enfrontades altra manera les xarxes clandestines d’explotació). Tot això mostra a les clares l’extrema condició de precarietat —l’epítom de la condició d’”usar i tirar”, de la seua “liquiditat”— que s’atribueix als immigrants. En certa manera, com s’ha denunciat, aquesta utilització dels immigrants apunta al vincle entre la nova forma d’esclavitud que afecta els immigrants (com a treballadors) i les polítiques migratòries (també d’asil). La tesi és ben coneguda. De la mateixa manera que parlem de racisme i xenofòbia institucionals, l’altra cara del racisme i la xenofòbia, les polítiques migratòries (i d’asil) són el marc institucional que propicia noves formes d’esclavitud que afecten els immigrants (i asilats). El marc que fa possible polítiques d’anul·lació de drets fonamentals dels immigrants per la seua condició d’immigrants, com denuncien una vegada i una altra rigorosos informes d’ONG com CEAR, Càritas, APDHA, SOS Racisme, Sanitat per a tots, Xarxa Acull i tantes altres. Aquestes polítiques formen part d’una concepció que mostra com els moviments migratoris són peces estructurals d’un sistema, i no onades espontànies, salvatges, incomprensibles: invasions. No, les migracions s’integren en un sistema econòmic global, al qual anomenem procés de globalització, regit per la lògica neofundamentalista del capitalisme de mercat global, que estén la desigualtat i l’explotació sobre la pretesa mobilitat i lliure curs del mercat. La negació de la igualtat (la negació a l’altre del seu reconeixement com a persona), es concreta en l’absència d’un estatus jurídic de seguretat i en la fallida dels principis de legalitat i d’igualtat davant de la llei, de la garantia de la igual llibertat i la reducció d’aquests subjectes (infrasubjectes si no pròpiament
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above