els mediterranis: mirades enfrontades 127 Parle de <violència de les fronteres> en la mesura que la legalitat que fa i defineix hui les fronteres trenca amb el Dret, amb els drets. Perquè, en el cas de la UE hui i sobretot (com ha explicat Naïr) com a conseqüència del procés de renacionalització de les polítiques migratòries i d’asil, les fronteres són un <instrument de guerra contra immigrants i refugiats>. Així ho denuncia des de fa anys Migreurop: una guerra en què el Dret és instrument bàsic, la qual cosa suposa la destrucció de l’estat de dret i d’allò que dóna sentit al Dret mateix, la lluita pels drets. Repetiré una obvietat: la guerra és, en certa manera, la negació del Dret. No és la continuació de la política per altres mitjans. És el mal. I per això em sembla justificat dir que la deriva de les polítiques migratòries i d’asil de la UE representen el ressorgiment d’una tradició jurídica i política que desenvolupa el negatiu del Dret. En efecte, aquesta “guerra contra els immigrants i refugiats” té la seua coartada (em negue a parlar de justificació) en aquesta inversió de la lògica del Dret que és el principi de discriminació de l’altre. Sobre aquesta negació s’edifica l’arquitectura jurídica del seu no-reconeixement, que es concreta al seu torn en la negació de la igualtat (en la negació a l’altre del seu reconeixement com a persona) i per tant en l’absència d’un estatus jurídic de seguretat. A més, aquesta concepció té el reforç de la seua funcionalitat des del punt de vista econòmic, és a dir, serveix per a alimentar el negoci de l’explotació laboral, que mostra tota la seua cruel ambigüitat en els dos extrems de la política de sobreexplotació, pròpia d’<economia de bambolla>, del capitalisme de casino i en les polítiques de tancament (que, al seu torn, fomenten d’una
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above