126els mediterranis: mirades enfrontades en el sentit prenietzscheà que ens va mostrar Calicles, com a recurs enginyós i ressentit dels dèbils contra el fort, el verdader senyor natural, sinó com a reconeixement de l’altre, com a lluita pels drets de l’altre i en particular de l’altre més vulnerable. Doncs bé, precisament el més vulnerable és el que busca asil, aquell que no té en el seu propi país el dret a tindre drets, el primer dret, l’Urrecht. I la lluita pel primer dret obliga a defendre eficaçment els que creuen les fronteres buscant-lo, per a aconseguir el seu reconeixement. Un reconeixement elemental que és la primera empara jurídica: la vellíssima institució de l’asil com a forma institucional de l’hospitalitat, tal com van insistir amb accent diferent Arendt i Brecht. Si la força coactiva pròpia del Dret que s’exerceix en les fronteres no respecta aquests límits, deixa de ser exercici del monopoli legítim de la força i es converteix en violència. Tornarem de seguida sobre aquesta qüestió, probablement la prova més evident de la deriva il·legítima de les polítiques europees de migració i d’asil. Però més enllà del que és directament visible, la "violència en les fronteres", es troba una altra qüestió, la de "la violència de les fronteres", és a dir, la pregunta: són les fronteres un dany i, per tant, violència? Encara més, són violència estructural? Les fronteres signifiquen hui, per a molts éssers humans, torne a constatar-ho, un risc seriós de mort o de danys importants en la integritat física. Són per a molts una restricció a la llibertat de circulació que sembla discriminatòria i inacceptable. Hem d’abolirles perquè són un dany? O són simplement una més de les regles que fan possible la llibertat, encara que siga al preu de limitar-la?
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above