120els mediterranis: mirades enfrontades homònima Waiting for the Barbarians—. Però la realitat immediata ens demostra que no només no desapareixen (encara que siga amb una funció simbòlica que, en tot cas, manté la càrrega repressiva, violenta, de la qual parlaré de seguida) sinó que s’incrementen. Ens faltava per veure el reforç de murs i tanques a què hem assistit durant 2015 en bona part de la UE, que sembla redescobrir el mite de l’Europa fortalesa, des de Polònia i Hongria a França i Espanya.10 En tot cas, convé recordar que el context de globalització imposa el reconeixement de la porositat de les fronteres i el fracàs de tot intent de tancar les fronteres com a fortalesa, un intent que la UE tracta de ressuscitar de tant en tant, des d’una miop visió econòmica (centrada en l’obtenció de l’exèrcit de reserva, ni més ni menys) que danya exigències elementals de l’estat de dret respecte als immigrants i, encara pitjor, obligacions internacionals dels estats membres en matèria de drets dels refugiats. En efecte, encara que alguns puguen pensar que aquesta situació resulta d’utilitat per al manteniment d’un abundant contingent laboral o, en els termes encunyats per Karl Marx en El Capital, d’un copiós exèrcit industrial de reserva, sempre disponible per a cobrir les demandes de l’economia (ja siga formal o submergida), incorre en l’error de reduir un fenomen social global (en el sentit de Mauss) a la seua dimensió econòmica laboral i encara així de forma dubtosament eficaç, per la seua conjugació (si no supeditació) a la dimensió d’ordre públic, exigència/coartada de la política de por que tracta de pal·liar la pèrdua d’agregació de les classes convertides en precariat i produeix un efecte d’estratificació
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above