els mediterranis: mirades enfrontades 119 com el Mediterrani, que va ser espai de frontera, es converteix en frontera de mort, lloc d’espant. El Mediterrani i la polisèmia de la frontera És cert, el Mediterrani ha sigut també, i sobretot, la frontera entre tres continents, entre diferents tradicions culturals i religioses, entre imperis en pugna, com recordava més amunt. No obstant això, convindria atendre amb un poc més de detall a la noció de frontera, prenyada d’ambigüitat fins i tot si, com és el cas, sembla indicar una barrera natural. Perquè la noció dominant de frontera és una reducció que no fa justícia al paper històric d’aquesta mar. Però, què és hui una frontera? En quin sentit el Mediterrani és una frontera? 8 Crec que la notable politòloga i feminista nord-americana Wendy Brown ha explicat molt bé les contradiccions que ens ofereix el procés de globalització que identificàvem ingènuament amb la progressiva desterritorialització9 del món. Pensàvem que la lògica d’aquest procés conduiria abans o després a la caiguda (a l’abolició) de les fronteres, almenys enteses com a instrument d’afirmació de sobirania territorial respecte a qui se la disputa (és a dir, altres estats o bé "hordes" invasores). Una desaparició de les fronteres enteses com a límit geogràfic fortificat enfront de l’enemic exterior, aquest que criticà Buzzatti en la seua novel·la El desert dels tàrtars, com també van fer Kavafis —en el seu poema Waiting for the barbarians— i Coetzee —en la seua novel·la
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above