118els mediterranis: mirades enfrontades nencial de la desigualtat, de la pauperització dels pobles del sud, de la destrucció dels seus hàbitats naturals (del planeta mateix) que els obliga a desplaçar-se, a fugir i que està en l’origen d’aquests fenòmens de mobilitat humana forçosa que anomenem migracions, desplaçaments i que caracteritzen aquests nous pàries que són immigrants i refugiats. Com explica Sassen, es tracta de dislocacions socioeconòmiques que no poden ser explicades només amb les categories de “pobresa” i “injustícia”. D’acord amb la premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials, aquestes dislocacions es comprendrien amb més precisió si es conceptualitzen com a diferents manifestacions del que hauríem d’entendre com a expulsions. Per això escriu: “En les últimes dos dècades, s’ha vist un fort creixement de la quantitat de persones i empreses expulsades dels ordres socials i econòmics centrals del nostre temps”. Expulsions que no són espontànies, sinó produïdes amb instruments que inclouen “des de polítiques elementals fins a institucions, tècniques i complexos sistemes que requereixen molt de coneixement especialitzat i formats institucionals intricats”. L’abordatge de la lògica de les expulsions posa en evidència un sistema les conseqüències del qual són devastadores, inclús per als que pensen que no són vulnerables. De les finances a la mineria, les tècniques d’expulsió depredadores fan presa en tots aquells que la sociologia contemporània ens ha fet entendre com d’usar i tirar, substituïbles, els nous pàries l’arquetip dels quals són els immigrants i ara també, els refugiats. Aquests que hui transiten pel Mediterrani, arriscant les seues vides per l’esperança de l’altra vora, la nostra. I és així
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above