els mediterranis: mirades enfrontades 117 És ociós subratllar que el decaïment del mite del Mediterrani com a centre de les terres i centre d’Europa i fins i tot del món té molt a veure amb altres mites, com el que contribueix a crear ja en el mateix XVI el cartògraf suec Olaus Magnus, que establirà la diferència entre mediterranis i nòrdics: els primers blans i degenerats pel clima càlid (però també vitalistes), els nòrdics sans i virtuosos pel rigor de l’entorn. Aquesta caracterització per les circumstàncies geogràfiques (cosa que es troba per descomptat en Montesquieu), rep un suport decisiu gràcies a la vulgarització de la tesi de Weber sobre l’ètica protestant i el capitalisme, que donarà compte de la superioritat de l’ethos dels pobles de la Reforma davant dels pobles mediterranis (catòlics, o, pitjor encara, musulmans, no europeus en sentit propi). És el que subjau en aquest acrònim, PIGS, amb el qual l’argot brusel·lenc tracta d’estigmatitzar els socis mediterranis de la UE. I així, el sol, la llum, la sal del Mediterrani, el seu paisatge, la seua agricultura i el seu ritme de vida, passen a ser espai d’oci en la seua pitjor accepció, el turisme de masses que converteix els països del Mediterrani, el mar mateix, en zona de serveis, destinació de vacances dels amos d’Europa. Però encara ens faltava una girada de rosca, un gir històric que, a cavall del procés tecnoeconòmic de globalització que imposa la ideologia fonamentalista de mercat (Stiglitz dixit), de la lògica d’expulsió que, segons Saskia Sassen,7 és l’emblema d’aquesta fase del neocapitalisme global, un model econòmic que com el de l’inici del propi capitalisme global, té les seues conseqüències, els seus costos. Aquells van ser el colonialisme, l’imperialisme, l’esclavitud. Hui es tracta de l’increment expo
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above