106quan el mite engendra i'espant han obert també les portes a la influència de l’Aràbia Saudita, Qatar i Turquia. En realitat, les disfuncions i desestructuració de l’Estat iraquià es reflecteixen també en l’anòmala manera de dur-ne a terme la política exterior. Aquesta no està al servei dels interessos nacionals, sinó que és utilitzada pels seus múltiples actors, estatals i no estatals, per a reforçar la seua posició en la política interior del país. Així mateix, els kurds iraquians amb les armes que els arriben d’Occident, més que defendre l’Iraq, tenen la seua pròpia agenda independentista i combaten l’ISIS d’acord amb els seus interessos territorials i petrolífers (aprofitant per a imposar el seu control sobre Kirkuk i els territoris en disputa com a conseqüència de la retirada de les forces armades iraquianes enfront de l’ISIS). En realitat, tot aquest caos geopolític i estratègic està subtilment creant un altre subconflicte respecte a la qüestió kurda, que no és difícil imaginar que emergirà en un horitzó pròxim. La qüestió està en el fet que, encara que l’ISIS ha catalitzat una espècie de cooperació regional i internacional, en el fons profundes divisions i interessos enfronten a tots els implicats i les diferències sobre l’estabilitat regional que hauria de prevaldre són tant ideològiques com geopolítiques, i per aquesta última raó resoldre políticament el conflicte es fa quasi inabastable. I, finalment, però no menys important, a causa de l’oblit, els joves palestins tornen a alçar-se, per a recordar la desatenció que pateix la seua infinita despossessió humana i territorial, i el que el 1987 van ser pedres són ara ganivets, conscients que només quan hi ha víctimes israelianes es mira cap aquesta part del món. Però, com assenyalava la periodista israeliana Amira Hass en el periòdic
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above