quan el mite engendra i'espant 107 Haaretz, “els palestins estan lluitant per les seues vides i Israel per l’ocupació”. Tanmateix, aquest balanç polític seria fragmentari si no es tenen en compte els nous desastres humans que ocasiona. Condoleezza Rice, antiga secretària de l’Estat nord-americà evocava un “caos constructiu” el 2005 per a justificar l’espant de la intervenció americana a la regió, i anunciava el futur democràtic en què desembocaria. 10 anys més tard, el caos s’ha estés territorialment i políticament, i les poblacions són la primera víctima d’aquest mite “constructiu”. Morts a banda, atés que la comptabilitat de les víctimes civils àrabs no solen atraure el gust per les estadístiques, a la regió que Nacions Unides denomina MENA (Middle East and North Africa) es concentren més de la meitat dels refugiats del món, cosa que ens parla de la intensitat de la despossessió i el patiment que acumula aquesta regió. De tota aquesta immensa quantitat de persones que estan vivint en condicions humanitàries molt precàries, els refugiats palestins en van ser fins fa relativament poc la gran majoria. Aquesta situació es va originar el 1948, quan la creació de l’Estat d’Israel va provocar l’expulsió i la fugida induïda de huit-cents mil palestins que vivien a la terra que passava a convertir-se en el nou Estat jueu. Era la manifesta expressió de la tragèdia inevitable que s’acostava en aquesta part del món quan l’URSS i tot el món occidental prenien la decisió de crear una entitat estatal constituïda per colons jueus que venien de l’exterior sense voler assumir que això indefugiblement afectaria el futur dels habitants autòctons que poblaven aquestes terres palestines, i obriria el més complex
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above