quan el mite engendra i'espant 105 de voluntat política per integrar-los en la representació de l’Estat el que desencadena l’enfrontament o el conflicte violent (com el cas dels houthis al Iemen, on l’Aràbia Saudita està intervenint militarment de manera que espenta els houthis a buscar el suport de l’Iran: una altra profecia autocomplida). Turquia busca una solució estratègica que debilite l’ISIS però no reforce el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), amb el qual està immers en un llarg conflicte violent. Qatar dóna suport a l’oposició islamista siriana –sobretot els Germans Musulmans– mentre l’Aràbia Saudita –que detesta els Germans Musulmans– dóna suport als moviments gihadistes que lluiten contra Bashar al-Asad i desitgen minar la dominació xiïta en el govern de l’Iraq a favor dels marginats sunnites (com Yabhat al- Nusra). De fet, l’Aràbia Saudita agrupa amb l’ISIS altres actors de la regió que considera una amenaça (sunnites i xiïtes mesclats). Així, la condemna i deslegitimació islàmica que el seu Consell de Grans Ulemes van proclamar a Riad contra l’ISIS va integrar també Hezbollah, els houthis, els Germans Musulmans i les milícies xiïtes iraquianes. No obstant això, a causa del llarg finançament i suport que l’Aràbia Saudita ha donat als moviments salafistes amb una interpretació extremista de l’islam, es troba, no sols amb el desbordament radical de l’ISIS, sinó també amb el problema de controlar imams saudites amb un discurs que s’aproxima al de l’ISIS. L’Iran dóna suport al règim sirià i al govern xiïta iraquià. No obstant això, enfront de la idea comuna que l’Iran és l’únic poder regional amb influència directa a l’Iraq a través dels partits xiïtes que governen a Bagdad, la veritat és que la fragmentació sectària i la multiplicació d’actors en l’escena política iraquiana
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above