quan el mite engendra i'espant 103 primer lloc els nord-americans, i després el primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, van utilitzar tots els mitjans per a combatre una contestació sunnita, que indefectiblement s’anirà radicalitzant. La desfeta col·lectiva de la ciutat de Faluya el novembre del 2004 es va convertir en un símbol del “martirologi” sunnita. La revolta dels sunnites radicalitzats pel sistema sectari dominat per kurds i xiïtes a l’Iraq es desbordarà al conflicte sirià i serà un dels factors que en contribuïsca a l’extensió. El règim sirià, buscant deslegitimar l’oposició que lluita contra ell des que va començar la revolució el 2011, fomentarà les excrescències radicals en el seu si tan variat. Tant Nuri al-Maliki a l’Iraq com Bashar al-Asad a Síria han posat tots els mitjans a la seua disposició per a, en pro de lluitar contra el terrorisme, radicalitzar els seus opositors. L’ascens de l’ISIS s’anirà coent a foc lent durant anys. Una majoria dels àrabs sunnites de l’Iraq van mantindre inicialment una posició passiva cap a l’ISIS, per a després buscar-ne la protecció davant de les exaccions de les forces de seguretat iraquiana, a causa de la manifesta falta de voluntat del govern per integrar-los en el sistema polític existent. L’organització de l’Estat Islàmic existia des del 2006 a l’Iraq com un grup de l’òrbita ideològica islàmica defesa i finançada per l’Aràbia Saudita per a contrarestar l’ascens xiïta i la influència iraniana que, paradoxalment, van introduir els seus tradicionals aliats nord-americans en la seua desmanotada i arrogant invasió de l’Iraq. Ha sigut la posada en escena de l’ISIS des de mitjan 2014, amb gran domini mediàtic de tot un catàleg de provocacions (ostatges occidentals i decapitacions en directe, esclavitud de dones i xiquets, massacres en massa, atacs a les minories religioses…),
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above