102quan el mite engendra i'espant I en aquesta amalgama d’actors i interessos, la batalla contra l’ISIS ignora l’atenció necessària que requereix atacar les causes polítiques que l’alimenten. Els poders totalitaris de la regió han tornat a recuperar el seu valor estratègic, sense que es tinguen en compte les conseqüències de la frustració social que generen i l’impuls cap a la radicalització que provoquen. Així mateix, l’ISIS trau partit del lamentable sectarisme polític i institucional en què han desembocat les realitats de l’Iraq i Síria, i ompli el buit de poblacions sunnites desposseïdes i sense projecte polític alternatiu que els integre i done visibilitat. La coalició que actua contra l’ISIS no ofereix cap perspectiva política a les poblacions que s’hi adhereixen, ni aborda les greus fractures que pateixen d’injustícia social i de falta de representació en l’Estat. Tot gira entorn de consideracions geoestratègiques de poder i de seguretat. Els nord-americans van desmantellar l’Estat iraquià per a refundar-lo segons les velles però molt vívides visions orientalistes i colonials de les societats àrabs. La seua aproximació al país es va fonamentar en una concepció primària dels iraquians compartimentats col·lectivament en comunitats i van alçar una nova enginyeria institucional basada en la secularització del país. I de nou van imposar a l’Orient Mitjà àrab una profecia occidental autocomplida: l’enfrontament sectari fruit d’establir al país un federalisme en el qual els sunnites –identificats amb Saddam Husein, seguint el paradigma culturalista de “tots són u”– eren marginats del sistema polític i dels recursos petrolífers, repartit entre kurds (amb el control del Kurdistan de manera quasi independent) i xiïtes (amb el control del govern central). Tot això ha comportat un profund sentiment de despossessió sunnita. En
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above