que no són tan bons com jo, però llavors m’adone que ser bo no té res a veure amb mi. A la gent li agrada manipular, li agrada llepar culs i polles per a arribar on volen arribar, però jo no puc fer-ho. Jo no sóc així, mai he fet això per a aconseguir el que tinc, i no començaré ara. Però continua sent la forma en què tot el món aconsegueix el que vol, perquè ells, collons!, simplement coneixen la gent adequada. La ameritocràcia no existeix. Tinc un amic que s’ha suïcidat aquesta setmana. Li encantaven els monòlegs, li encantava l’espectable més que a mi. Més que a ningú a qui conega. Feia espectacles, connectava amb la gent. Era probablement l’única persona decent a qui he conegut ací. Es va suïcidar. Saps què va ser l’últim que va escriure en el seu Facebook? Va escriure: “L’esperança és una favada.” Potser anava ben encaminat. Woman (left screen) So I have this fear of coming off as being arrogant and conceited cause I feel that I am entitled to be happy. In my current situation I feel as though I should be happy, but I’m not. I don’t know exactly why I feel this way, but I just do. Growing up, I thought I was a good person. My parents brought me up that way, and I still think I’m a pretty good person compared to a lot of people out there. And I just feel as though that should be enough to make me happy. Although, I don’t believe in karma. I don’t believe what goes around comes around. I feel as though bad people can go on living great lives, but I feel sort of entitled for my happy ending I guess, because I’ve been so good my entire life. They kind of contradict, my ideas kind of contradict each other, but I don’t know why I still feel that way. It’s kind of this whole big circle that 44 just feeds off of itself, but I just feel as though I should be happier right now. Even though I’m not, I know I haven’t had the toughest of lives, I know my life hasn’t been the easiest either, and I don’t know why I care what other people think of me, but I just don’t want them to think I’m something that I’m not, which is being conceited or just all about myself. Dona (pantalla esquerra) Doncs tinc por de fer la impressió de ser arrogant i creguda perquè crec que tinc dret a ser feliç. En la meua situació actual, em sent que hauria de ser feliç, però no ho sóc. No sé exactament per què em sent així, però és així. Quan era xiqueta pensava que era bona persona. Els meus pares em van educar així, i encara crec que sóc bastant bona persona comparada amb molta gent. I sent que això hauria de ser prou per a fer-me feliç. Encara que no crec en el karma. No crec que un arreplegue el que sembra. Em pareix que la gent roïna pot tindre vides genials, però jo sent que tinc dret al meu final feliç, supose, perquè he sigut molt bona tota la meua vida. Es contradiuen un poc les meues idees, es com si es contradigueren, però no sé per què continue sentint-me així. És com un cercle gran que s’alimenta de si mateix, però sent que hauria de ser més feliç ara mateix. Encara que no ho sóc, sé que no he tingut una vida molt difícil; també sé que la meua vida no ha sigut la més fàcil, i no sé per què m’importa el que la gent pense de mi, però no vull que pensen que sóc quelcom que no sóc, o siga que sóc una creguda i que només pense en mi. Woman (right screen) I was fired back in December. I had never been fired before, I always thought of myself as a good employee. Basically, I had just gotten a raise the
Gillian Wearing
To see the actual publication please follow the link above