i ella només va dir que per a ell era la forma de demostrar la seua estima. Així que no tenia a ningú, i sabia que si en deia quelcom, perdria ma mare. Em deixarien en els serveis socials i em perdria en el sistema. I jo no volia que això passara. No ho volia per a res. Tenia por. Així que deixava que abusaren de mi constantment. Deixava que em dominaren. No em deixaven eixir de casa llevat que fera de model de roba interior, o em masturbaren, o un muntó de coses així. Era quasi com una esclava sexual, supose. En realitat, no; però en certa forma, sí. Sempre em tiraven en cara que em pagaven l’allotjament en la meua habitació, que estava en deute amb ells per fer-se càrrec de mi, i jo m’ho vaig creure. Era ingènua. Així que, afortunadament, vaig acabar anant-me’n, però tinc molts traumes a causa d’aquesta experiència. Molt de dolor i molta inseguretat, falta de confiança en mi mateixa, i molta por. Tinc por de no ser prou. Tinc por de ser defectuosa. Tinc por que mai estaré sencera, que el que em van llevar no ho puga recuperar, i tinc por de fer-me dany i de triar males relacions en el futur. Tinc por de no lliurar-me mai d’açò. M’aterreix pensar que tota la meua vida estarà definida per això, i em pareix que ja és així, i no vull que això passe. Tinc por que les decisions que prenga siguen autodestructives, i algunes ho han sigut. Tinc molta por que ell sempre tinga control sobre mi, i això és el pitjor. Potser ell no estarà ací, potser no estarà en la meua vida, però pareix que sempre hi estarà. No crec que es meresca això. M’aterreix quedar-me encallada per sempre. Man (right screen) My father died in February of this year, and we, it was always a bit of a difficult relationship, but one 41 that I know deep inside he did love me. We very much did have our hard times. It was the funeral and the aftermath that was the real problem. He had married another woman after my mom, and he was always a bit surface level as well as the children. The trouble started when they tried to have the funeral without us before we were able to get into the state. When they stole from his home and when they were sending texts to my phone saying that I never loved him, and that they were closer to him. I could go on for quite a while, the things they did. The way they treated us, and my brother and sister, but I will say I wanted to get over this a lot faster. I know it’s only been a few months, but I am just filled with rage and loathing every time I think of them. I was going to have a difficult time with this anyway, but they took away my chance to mourn my father and mocked me for it. That is something that is going to stay with me for the rest of my life whether I want it to or not. Hombre (pantalla dreta) Mon pare va morir al febrer d’enguany, i nosaltres... Sempre va ser una relació un poc difícil, però en el fons sé que ell em volia. Vam tindre moments molt difícils. El problema de veritat va ser el funeral i les seues conseqüències. Ell es va casar amb una altra dona després de ma mare, i sempre va ser un poc superficial, i els xiquets també. Els problemes van començar quan van intentar fer el funeral sense nosaltres, abans que poguérem entrar en l’estat. Quan van robar coses de sa casa i quan m’enviaven missatges que deien que jo mai l’havia volgut i que ells es portaven millor amb ell. Podria parlar una bona estona de les coses que van fer. De com ens van tractar, i al meu germà i la meua germana, però sí que diré que jo volia superar açò molt més ràpidament. Sé que només han passat uns mesos, però m’ompli de ràbia i de fàstic cada vegada que pense en ells. Ho anava a passar malament per açò igualment, però em van robar l’oportunitat de plorar la mort de mon pare i es van burlar de mi per això. És un cosa que hauré de portar damunt tota la meua vida, vulga o no.
Gillian Wearing
To see the actual publication please follow the link above