Un tesoro, Sandra Mar (Torrechiva)

CONFLUÈNCIES. Intervencions artístiques als pobles de la Ruta 99

Entre el carrer de Baix i el carrer de l’Església, el carrer Sant Antoni, s’acoblen amb argamassa pedres de diferents grandàries. Més o menys de la grandària d’una mà oberta o d’una mà sobre una altra, obertes les dues. O trossets d’ella, constituint la torre. Una torre és fonamentalment una forma arquitectònica de vigilància. En el tarot s’associa al caos, la catàstrofe, la ruïna. També al creixement, a l’evolució. En un camí sense nom que ix del carrer Moreral, just darrere de l’ajuntament, al costat d’estructures per a exercitar el cos i bancs per a relaxar-lo, una nova torre sobre una peanya de pedres. Set files de rajoles. Un emblema del lloc. Una reproducció és una còpia d’un original. Després de l’estiu queden només dues fileres de fang sobre el bloc de roques de la torre reproduïda. Un Donald Judd un poc més rústic d’allò habitual. Han sigut els xavals, deien al poble. Que venen al poble i el destrossen. Pensaven que hi havia un tresor dins. La destrucció no va ser arbitrària o gratuïta. Un tresor és una concentració de riquesa perduda o sense usar. Aquest projecte parteix d’aquest últim concepte. Plantegem així tres intervencions que es fonamenten en la idea d’introduir al poble una sèrie de tresors a descobrir:

Carrer de l’Església, 5 (casa de Delfina), Un tresor, Em dius aqueixes coses i jo en aquest erm

Descàrrega ací la informació sobre les peces i els seus processos.

Sandra Mar (València, 1995) va estudiar Belles arts i el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València, on es va especialitzar en ceràmica. Entenent el fang com un llenç, aquest material es va acabar convertint en un suport per als seus dibuixos i escrits.