entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte 89 què les temperatures arriben a nivells altíssims i l’únic fi de les quals és la producció massiva. Les imatges de Soto són espectaculars per la profunda soledat i extrema fragilitat que mostren, metàfores d’una existència quotidiana a punt d’enfonsar-se. Alguns objectes xicotets abandonats se’ns apareixen, com les escasses empremtes d’una presència humana. Semblava que, una vegada superades les tanques i els murs externs, la vida quotidiana dels migrants forçosos podria adquirir característiques més plaents. Però no és així, tal com veiem en les fotos de Montserrat Soto, el desarrelament, la marginació i l’exili continuen formant part del seu esdevenir diari. Tot això també configura i construeix la seua història, una història que, segons sembla, no mereix ser contada ni constar com a tal en cap lloc, document o mitjà de comunicació. Per aquesta raó, és necessari captar, arxivar, analitzar i documentar la història i la memòria dels oblidats i invisibles de cada època i lloc; és fonamental tindre la capacitat de llegir les múltiples imatges que es produeixen i ser capaços de discernir què és el que hi ha de veracitat en aquestes per a poder conéixer la història i la memòria dels diferents pobles i països que ens permeten reconstruir el futur. En aquest sentit, és fonamental conéixer l’obra de dos artistes de la mateixa generació i procedents del mateix país, el Líban, assolat per dos devastadores guerres civils en 1975 i 1990. El primer, Walid Raad, 1967, va posar en marxa (en col·laboració amb altres artistes i arquitectes) el projecte The Atlas Group, que des de l’inici de la dècada dels anys noranta desenvolupa una molt destacada tasca de recerca i investigació sobre aquestes qüestions. Amb aquest objectiu s’apropien de
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above