58entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte agradable d’una zona entesa com l’espai en què es podia plasmar una gran quantitat de somnis i desitjos, a partir de mitjan segle passat la visió majoritària ha canviat significativament i, d’un lloc mític on (quasi) tot era possible, ha anat passant-se a un espai on prima el temor, la incomprensió, la mort i l’espant. El que abans era una zona de lliure trànsit i trobada, hui és una frontera en què els veïns més pròxims no són benvinguts. Tractar d’entendre com s’ha produït aquest profund canvi a través de diferents obres d’artistes dels diversos costats del Mediterrani és el propòsit d’aquesta exposició. Però a la vista del que actualment succeeix, potser tenia raó el poeta Rainer Maria Rilke, quan va manifestar a Trieste que “el bell no és res més que el començament del terrible” 1 El mite “Ma casa estarà oberta al sol, al vent i a les veus del mar, com un temple grec –i llum, llum, llum pertot arreu” Axel Munthe Un dels elements fonamentals que durant anys han sustentat la mitificació europea de la vida en el Mediterrani van ser els viatges que artistes, intel·lectuals i l’elit adinerada van emprendre a la recerca del “paradís perdut”. Un viatge per a descobrir un món diferent, desconegut, estrany i misteriós allunyat del que fins llavors havien sigut les seues experiències quotidianes. Una aventura que es va configurar com una fugida que manifestava, d’una banda,
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above