creue… per tant existisc 135 El 27 de juny de 2015, al voltant de les 12 del matí, desembarcava a la platja tunisenca de Sosa, Seifeddine Rezgui, un estudiant d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat de Kairouan. El jove de 23 anys vestia camiseta de mànega curta, bermudes i portava al braç una ombrel·la, un aspecte molt occidental que no feia sospitar… No obstant això, l’interior del para-sol ocultava un rifle kalashnikov amb què, al cap de poc, Rezgui començaria a disparar indiscriminadament sobre els turistes occidentals alhora que evitava els treballadors tunisencs. Aquest atemptat terrorista, reivindicat l’endemà per l’Estat Islàmic (EI) deixava un balanç de 38 persones mortes, majoritàriament britàniques. La notícia va aparéixer en tots els mitjans de comunicació del món i s’hi feia una insistència especial en la repercussió que tal fet tindria en el sector turístic de Tunis. Uns quants mesos abans havia tingut lloc un altre atemptat terrorista al Museu del Bardo de la capital tunisenca (18 març 2015) i ambdues notícies auguraven el pitjor per a un sector clau en l’economia del país, per la previsible cancel·lació de reserves hoteleres i la conseqüent pèrdua de llocs de treballs. Crida l’atenció que entre els molts periòdics i informatius (via Internet) que he consultat sobre aquesta notícia, cap no reflexiona sobre quines causes van poder portar a un jove àrab, format i occidentalitzat, a dur a terme un fet tan violent. Sense voler justificar una acció producte del fanatisme, he de reconéixer que cap de les notícies informava sobre el perquè de la radicalització del subjecte en qüestió. Res sobre les condicions de vida d’aquests jóvens de religió islàmica, ni tampoc sobre les implicacions i la part de culpabilitat dels estats occidentals en les crisis sorgides a Líbia, Palestina o Síria (per esmentar-ne alguns
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above