quan el mite engendra i'espant 99 L'experiència de l'espant A la vora àrab i islàmica del Mediterrani s’ha anat creant una acumulada sensació de frustració i un profund sentiment de desgràcia. I aquests sentiments no procedeixen només de l’experiència de l’autoritarisme i el subdesenvolupament locals, sinó també de la vivència històrica de la impotència i la despossessió que l’exposició permanent a conflictes i guerres han desencadenat, i que han generant un patiment humà no comptable i sotmés a l’abandó. Enfront d’una memòria col·lectiva sobre la seua pertinença a una territorialitat determinant del món (bressol de grans civilitzacions, situació estratègica de gran valor geopolític i acumulació al seu sòl de les principals fonts d’hidrocarburs del món), es contraposa l’experiència que aquesta ha quedat, des de fa més d’un segle, completament fora del seu control. I queda aquest sentiment d’“impotència per a afirmar la voluntat de ser davant de l’altre que us nega, us menysprea i, de nou, us domina. La impotència per a poder emmudir el sentiment que no sou més que material d’un sol ús en el tauler planetari quan, no obstant això, la partida es juga al vostre territori”, tal com assenyalava l’escriptor libanés Samir Kassis en l’obra Considérations sud li malheur àrab. La humanitat d’aquesta meitat del Mediterrani ha sigut sistemàticament castigada en l’era contemporània. Se l’ha convertida en una imatge fixa objecte del tòpic i l’estereotip o de l’estigmatització culturalista que suposadament la converteix en posseïdora d’una cultura intrínsecament antagònica als valors moderns; desposseïda de drets humans i ciutadans per governants despòtics protegits pels seus aliats occidentals;
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above