mocional, col·laborant amb l’agència Mauritius en la producció d’imatges neutres o de reclam que podien reutilitzar-se en distints contextos publicitaris. El duo ringl + pit va viure els canvis que la República de Weimar introduí en la vida de les dones alemanyes quant a llibertat sexual, participació política i la seua funció com a força productiva, una situació que arrancava de la Primera Guerra Mundial, quan la dona va haver de substituir l’home en la presa de decisions laborals, polítiques i familiars. Lògicament, les noves concepcions dels rols de gènere configurades durant la contesa van tindre un impacte decisiu en la formulació de la ‘nova dona’, el punt de partida de la qual el van marcar dos fets fonamentals. L’un, la proclamació del sufragi igualitari pel Consell dels Delegats del Poble, el 12 de novembre de 1918, i l’altre, l’aprovació i la introducció de l’article 109 sobre la igualtat jurídica entre els sexes en la Constitució alemanya de l’11 d’agost de 1919. Tanmateix, aquest reconeixement dels drets de la dona va durar poc. La crisi econòmica, que va anar guanyant intensitat durant el període d’entreguerres, s’encarregà de canviar-ne els paràmetres. L’estat burgés mirava amb recel la dona, perquè no sols representava una massa assalariada més barata que els hòmens a peu de fàbrica, sinó que ocupava un alt percentatge dels treballs de “coll blanc”5. L’emancipació sexual de la dona, gràcies a l’ús de mètodes anticonceptius, va conduir a la reducció de les taxes de natalitat i a l’augment dels divorcis i del nombre d’avortaments, i tot això va contribuir a forjar un alt grau de misogínia, en considerar tal comportament una amenaça per a la unitat de la família, un element de desestabilització social i una causa de pes per a la crisi econòmica6. 5 Schrägrollenlager, 1927 Collage original per a anunci publicitari sobre paper i cartó, 22,1 x 15 cm 5 Terme creat per Upton Sinclair per a les treballadores i treballadors en tasques administratives, de gestió i de venda, la vestimenta habitual dels quals incloïa un coll blanc. 6 Realment el fenomen de la Nova Dona i la seua laxitud moral va estar relacionat amb les treballadores de “coll blanc”. De la mateixa manera que la garçonne es va associar amb la idea de masculinització i lesbianisme. En Meskimmon, Marsha: We Weren’t Modern Enough: Women Artists and the Limits of German Modernism, vol. 25, de Weimar and Now. I.B.Tauris, 1999, pp. 172-1.973 i 235.
Caso de Estudio. Grete Stern
To see the actual publication please follow the link above