Aquesta ‘nova dona’ va tindre la màxima expressió en el món de la moda i es va personificar en la figura de la garçonne, un sexe híbrid, de personalitat autosuficient i independent que desafiava les nocions patriarcals de feminitat. Per a construir aquesta imatge andrògina (la vestimenta, el pentinat, el maquillatge...) –l’aparença de la qual es mostrava en les revistes femenines, els anuncis, els espectacles i el cinema de l’època–, calia una alta dosi de consumisme Ellen Auerbach, Gretchen hat Ausgang, 1930-31. Fotograma de la pel·lícula. © Ellen Auerbach (PIT), VEGAP, València, 2016 rigl + pit, Pétrole Hahn, 1931-33. Gelatina de plata sobre paper, 27,7 x 31,1 cm. Llegat Grete Stern i Horacio Coppola 7 Christian Zervos, director de Cahiers d’art, va reproduir Komol i Pétrole Hahn en la secció «Nouvelles Photograhies» de la seua revista, en el número 3/4 de 1934. 8 Lavin, Maud: Clean New World: Culture, Politics and Graphic Design. MIT Press, 2001, p. 59. 6 i vacuïtat que va desvirtuar el procés d’empoderament de la dona. Precisament és aquesta estampa la que critica la pel·lícula Gretchen hat Ausgang (1930-31), filmada per Ellen Auerbach, en què els figurants –Stern, sa mare i Coppola– interpreten una història molt crítica amb els ideals femenins transmesos per la cultura de masses, tot descrivint la dona protagonista com la puella aeterna –la xiqueta eterna– alienada pel treball, que, en desfullar una margarida, somnia trobar l’amor i busca la identitat entre les heroïnes de les novel·les sentimentals i els figurins de moda, i queda especialment fascinada pels vestits de nóvia. En definitiva, una dona l’únic fi de la qual era l’ascens social per mitjà del matrimoni. En altres obres, com ara Das Korsett (1930), Komol (1931) o Pétrole Hahn (1931-33)7, ringl + pit utilitzaren estratègies visuals subversives per a desmantellar les idees tradicionals sobre els rols de gènere. Hi foren simultàniament actrius i autores amb la intenció de crear una espècie d’antídot que impedira a les dones no sols convertir-se en la icona femenina idealitzada pel patriarcat, sinó, a més, identificar la seua imatge de forma narcisista amb un objecte de desig. Aquest èmfasi alternatiu sobre l’artifici de la mascarada es pot llegir com un exercici per a guanyar control i distància sobre la construcció social tradicional de la feminitat8. Els seus anuncis publicitaris i fotografies evitaren equipa
Caso de Estudio. Grete Stern
To see the actual publication please follow the link above